L’Institut d’Estudis Catalans lamenta la mort de Joaquim Molas (Barcelona, 1930), historiador i crític literari, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC des de 1978 i membre fundador de la Fundació Mercè Rodoreda de l’Institut. Molas, que va morir el 16 de març, ha estat un referent en els estudis sobre la història de la literatura contemporània i, de manera especial, en l’estudi de l’obra de Verdaguer i dels moviments d’avantguarda. «Fer una història de la literatura i una crítica literària des d’una impossible normalitat, sortir de posicions defensives i de resistència, i fer estudis aplicant paràmetres implantats en els estudis de la literatura occidental era la seva obsessió, des que va tornar de la Universitat de Liverpool, als anys seixanta», ha recordat Manuel Jorba, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC i alumne de Molas. Per la seva banda, Josep Massot, president de la secció i també alumne de Molas, ha destacat «el gran mestratge que va exercir, a partir d’aquella època, en tota una generació d’estudiosos vinculats a la universitat i, sobretot, als Estudis Universitaris Catalans».

Joaquim Molas va estudiar filologia romànica a la Universitat de Barcelona i literatura catalana als Estudis Universitaris Catalans. Va ser professor de la Universitat de Barcelona (1955-1959), lector a la Universitat de Liverpool (1959-1961), professor als Estudis Universitaris Catalans (1961-1972), catedràtic numerari de literatura catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona (1971-1981) i, després, a la Universitat de Barcelona (1981-2000), que el va nomenar catedràtic emèrit el 2000. El 2006, va ser investit doctor honoris causa per la Universitat de Lleida. Iniciat com a medievalista, es va dedicar a la construcció històrica de la literatura contemporània. Va dirigir la part contemporània de la Història de la literatura catalana i de diverses col·leccions antològiques (Antologia catalana, Les millors obres de la literatura catalana); va editar Milà i Fontanals i Joan Salvat-Papasseit; va publicar antologies (Poesia catalana del segle XX, en col·laboració amb J. M. Castellet) i alguns llibres visuals (Paisatges de Catalunya). Va recopilar part dels seus estudis i assaigs dispersos en Obra crítica (2 vol., 1995-1999), Sobre la construcció de la literatura catalana i altres assaigs (2010) i Aproximació a la literatura catalana del segle XX (2010). Va fundar la revista Els Marges i va formar part del consell de redacció de la revista Serra d’Or. Membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, ha estat guardonat, entre d’altres, amb el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1998) i amb les medalles d’or de l’Ajuntament de Barcelona (2002) i de la Generalitat de Catalunya (2003).  Recull de premsa

Tweet

---

El pare Gregori M. (Francesc) Estrada i Gamissans (Manresa, 1918) va morir el 18 de març al Monestir de Montserrat als noranta-sis anys d’edat. Ordenat monjo fa vuitanta anys i sacerdot en fa setanta-tres, era organista, director de cor, musicòleg, compositor i docent, i des del 1992 era membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). Josep Massot i Muntaner, president de la secció i també monjo de Montserrat, el defineix com «una persona molt treballadora i un dels millors organistes de Montserrat», i destaca el paper que va tenir com a promotor de l’ús de la llengua catalana en la composició de textos per a la litúrgia a partir del Concili II del Vaticà, que es va celebrar als anys seixanta del segle passat. Estrada també era soci de la Societat Catalana de Musicologia, filial de l’IEC, de què va ser president entre els anys 1979 i 1991.

Format a l’Escolania de Montserrat amb els pares Anselm Ferrer, Àngel Rodamilans i Aleix Ildefons Civil, va continuar els estudis d’orgue amb Josep Muset i Ferrer al Conservatori Superior de Música del Liceu. Va cursar els estudis eclesiàstics a Montserrat, els quals va compaginar amb l’ofici d’organista de la comunitat. Durant la Guerra Civil, va prosseguir els estudis eclesiàstics i musicals als monestirs alemanys de Beuron i Maria Laach, i després va fer un curs de teologia al col·legi benedictí de Sant Anselm de Roma. En la dècada dels quaranta va estudiar harmonia i contrapunt amb Josep Barberà i Cristòfor Taltabull. El 1950 va perfeccionar l’orgue amb André Marchal i la fuga amb Charles Koechlin, a París. Va tenir una dedicació destacada com a organista al Monestir de Montserrat i en els treballs de musicologia sobre el Llibre vermell de Montserrat i els mestres de l’Escolania de Montserrat. També va dedicar-se a la composició, sobretot de música religiosa i litúrgica, primer en llatí i, després del Concili II del Vaticà, en català. Va promoure els tallers d’orgueneria de Collbató i de campanes de Montserrat. Va dirigir el cor monàstic de Montserrat i fou el creador i director de les Trobades d’Animadors de Cant per a la Litúrgia de Montserrat, que van engegar a Montserrat el 1970 i que es continuen organitzant ininterrompudament per a facilitar la participació de l’assemblea en melodies de textos litúrgics. Estrada és autor, també, de diverses obres litúrgiques.  Recull de premsa

Tweet

---

Evarist Giné-Masdéu (Falset, 1944), membre corresponent de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC, va morir el 13 de març a Storrs (Estats Units). Doctor en matemàtiques per la Universitat de Barcelona, es va doctorar a l’Institut Tecnològic de Massachusetts. Des del 1990 exercia de professor a la Universitat de Connecticut, als Estats Units. També havia fet de professor a les universitats de Nova York, A & M de Texas, de Califòrnia a Berkeley i Autònoma de Barcelona. Entre els anys 1973 i 1979 va ser el director del Departament de Matemàtiques de l’Institut Veneçolà d’Investigacions Científiques, del qual va ser investigador entre 1973 i 1980. També havia fet recerca a la Universitat d’Estrasburg, a la Universitat de París-Sud i al Centre de Recerca Matemàtica de l’IEC. El seu àmbit d’estudi eren els teoremes de límits en probabilitat i estadística, en probabilitats en espais funcionals, en processos empírics, en U-statistics, en bootstrap i en l’estimació de densitats. A més de les contribucions al teorema central del límit en la dimensió infinita, Manuel Castellet, membre de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC, en destaca el «paper actiu que va tenir com a promotor i defensor del catalanisme als Estats Units». Recull de premsa

Tweet

---

Amb l’objectiu de repensar i recuperar la cuina tradicional catalana, l’Institut d’Estudis Catalans va acollir el 16 de març un seminari en què van participar representants del món gastronòmic i econòmic, com Josep M. Sanclimens, Roser Torras i Montserrat Carulla; els xefs Carme Ruscalleda, Romain Fornell, Carles i Núria Gaig, Rafa Penya i Xavi Alba; representants del sector productiu i comercial, com Josep Ramells i Salvador Capdevila, i els científics experts en nutrició Abel Mariné, del Centre Català de la Nutrició de l’IEC, i Màrius Rubiralta, del Campus de l’Alimentació de Torribera de la Universitat de Barcelona. En el seminari també va participar Josep González-Agàpito, president de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, promotora de la trobada.

En el decurs del seminari es va posar de manifest que les formes de vida actuals posen en perill la continuïtat del patrimoni culinari català i que cal recuperar la cuina tradicional, elaborada amb productes que estiguin a l’abast de qualsevol economia. En aquesta línia, es va presentar l’estudi elaborat per la Fundació Alícia sobre la cuina de menuts, que ha impulsat el gastrònom Miquel Brossa i que recull les receptes aportades per una trentena de cuiners d’excel·lència catalans. La jornada va concloure que el treball interdisciplinari i l’intercanvi entre científics, productors, transformadors, restauradors, l’Administració i entitats gastronòmiques és imprescindible per a garantir que la gastronomia continuï sent un actiu important des del punt de vista cultural i econòmic.

Tweet

---

Font: Generalitat de Catalunya    Joan Rodés, catedràtic emèrit de la Universitat de Barcelona i membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC, va rebre el 9 de març la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya de mans del president Artur Mas. El guardó és un reconeixement a la seva aportació en el camp de la medicina i, especialment, per la recerca que ha dut a terme en l’àmbit de les malalties del fetge. Els altres guardonats són Neus Català, supervivent dels camps d’extermini nazis, i l’escriptor Josep M. Espinàs. La Medalla d’Or de la Generalitat és la màxima distinció que atorga el Govern i reconeix les persones o les institucions que han prestat serveis eminents i extraordinaris a Catalunya en els àmbits polític, social, econòmic, cultural o científic.

Joan Rodés (Barcelona, 1938) és considerat un dels hepatòlegs amb més prestigi del món. Doctor en medicina per la Universitat de Barcelona, la seva carrera professional està vinculada a l’Hospital Clínic de Barcelona, del qual va ser director del 2003 al 2008: l’any 1968 va crear en aquest centre la Unitat d’Hepatologia, i el 1973, va assumir la direcció del Servei d’Hepatologia. El 1968 va participar activament en la creació de l’Associació Espanyola per a l’Estudi del Fetge, que va presidir del 1986 al 1989, i entre el 1976 i el 1979 va ser nomenat membre del Comitè de l’Associació Europea per a l’Estudi del Fetge, institució que va dirigir durant els períodes 1990-1991 i 1992-1994. Rodés és autor o coautor de més de quatre-cents cinquanta articles i de quaranta-dos articles de revisió en revistes internacionals, i el seu equip d’investigadors ha publicat prop de quatre-cents articles en les revistes científiques més prestigioses. Va ser també fundador i director de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) i l’any 2010 va rebre la Medalla August Pi i Sunyer que atorga la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.

Tweet

---

Abel Mariné, catedràtic emèrit del Departament de Nutrició i Bromatologia de la Universitat de Barcelona (UB), membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC i president de l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació (ACCA), filial de l’IEC, ha estat guardonat per la seva tasca divulgadora amb la II Distinció de la Universitat de Barcelona a les millors activitats de divulgació científica i humanística. Aquest reconeixement, impulsat pel Consell Social i el Claustre de Doctors de la UB, té per objectiu fomentar la difusió de l’activitat científica i el coneixement al conjunt de la societat. En aquesta edició, també ha estat guardonat Claudi Mans, catedràtic emèrit del Departament d’Enginyeria Química de la UB i membre de la Junta Directiva de l’ACCA.

El guardó es va lliurar el 17 de març, a l’Aula Magna de l’Edifici Històric, en un acte presidit pel rector de la UB, Dídac Ramírez, i el president del Consell Social de la UB, Salvador Alemany, i en què van participar els guardonats i el secretari de la Fundació Triptolemos, Ramon Clotet.

Tweet

---

Josep Maria Casasús, catedràtic emèrit de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i vicepresident de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, ha estat elegit síndic de greuges de la UPF. Doctor en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona, periodista i assagista, ha estat sotsdirector, secretari general de la redacció i defensor del lector de La Vanguardia, i redactor en cap als diaris Tele/eXpres i Catalunya Express. Fundà els estudis de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra, on ha exercit com a degà i director de departament, entre altres càrrecs. Ha estat president de la Societat Catalana de Comunicació, filial de l’IEC, i actualment col·labora amb els diaris Ara i El Punt Avui. Ha rebut la Creu de Sant Jordi i la distinció Jaume Vicens Vives del sistema universitari català a la qualitat docent. És autor de llibres de referència en els estudis sobre l’evolució del periodisme català i comparat, i en recerca sobre comunicació científica en els territoris de llengua i cultura catalanes.

Tweet

---