Ferran Requejo és catedràtic de Ciència Política a la Universitat Pompeu Fabra, on dirigeix el Grup de Recerca en Teoria Política, i també el Grup de Recerca en Ciència Política. Bona part de la seva recerca ha estat vinculada al prestigiós European Consortium for Political Research (ECPR). A més de dirigir tesis doctorals, també encapçala diversos cursos de màster en aquest camp de coneixement. Requejo és autor d’un nombre extens de publicacions, moltes de les quals tracten sobre plurinacionalitat, federalisme i democràcia, com ara Federalism, Plurinationality and Democratic Constitutionalism, del 2012, i Political Liberalism and Plurinational Democracies, publicada l’any 2011. Actualment és membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional.
Flocel Sabaté és catedràtic d’Història Medieval a la Universitat de Lleida. La seva tasca investigadora s’ha centrat en l’estudi de l’agressivitat i els comportaments socials, l’administració de la justícia i l’articulació espacial del poder. Té una obra molt extensa, de la qual destaquen els llibres L’expansió territorial de Catalunya (segles IX-XII): conquesta o repoblació? (1996), El territori de la Catalunya Medieval. Percepció de l’espai i divisió territorial al llarg de l’Edat Mitjana (1997), Història de Lleida. Alta Edat Mitjana (2003) i La feudalización de la sociedad catalana (2007). L’any 2000 va crear el Grup de Recerca Consolidat en Estudis Medievals «Espai, Poder i Cultura». Ha estat distingit amb el XII Premi Pròsper de Bofarull (1995), el VII Premi Josep Iglésies i Fort (1995), el XX Premi Joaquim Carreras Candi (1998), la I Distinció de la Generalitat de Catalunya per a la Promoció de la Recerca Universitària (2000) i el Premi Grup de Recerca i Investigació dels III Premis Lleidatans (2014).
Damià Pons és professor de literatura catalana contemporània a la Universitat de les Illes Balears. Ha publicat llibres de poemes; és autor de diferents estudis d’història cultural i literària, i dels volums L’educació, el repte de la complexitat (2005) i El jonc i l’aritja. País, cultura i política (2006). Entre els articles i estudis que ha publicat en revistes i diaris predominen els que fan referència a autors i temes de l’època modernista i noucentista, i també diferents treballs sobre autors de la segona meitat del segle XX. Ha estat director de la revista Lluc i membre de la Junta Directiva de l’Obra Cultural Balear. Va ser diputat al Parlament de les Illes Balears, conseller president de la Comissió de Cultura i Patrimoni Històric del Consell de Mallorca i conseller d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears. Des de l’any 2008 és membre corresponent de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i també el responsable de la Delegació de Palma de l’IEC.
Antoni Furió és catedràtic d’Història Medieval a la Universitat de València. És un dels historiadors medievalistes valencians més reconeguts, amb una extensa obra publicada en forma de llibres, articles en revistes indexades internacionals i capítols de llibres. Com a obres de referència destaquen Camperols del País Valencià (1982), Història del País Valencià (1995 i 2001), Llibre d’ordenances i estatuts municipals de la ciutat de València (segles XIII-XIV) (2006) i El rei conqueridor. Jaume I, entre la història i la llegenda (2007). Ha estat membre del consell de redacció de diverses revistes i, en els darrers anys, ha esdevingut l’editor indispensable de l’obra de l’assagista Joan Fuster. Actualment és codirector de la col·lecció de llibres «Fonts Històriques Valencianes», editada pel Servei de Publicacions de la Universitat de València, i també és el president de la plataforma cívica Valencians pel Canvi.
Recull de premsa
|
