L’IEC acull una exposició sobre els orígens del català
 Fins al 24 de juliol es pot visitar al claustre de l’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona) l’exposició «Els orígens de la llengua catalana: “Jo fideles vos seré”», una mostra de documents medievals dels segles XI i XII —la major part redactats a l’àrea del Pirineu occidental— que constitueixen alguns dels primers testimonis de l’accés de la llengua catalana a l’escriptura. L’exposició recull, entre d’altres, la reproducció del document més antic conservat en català, el Jurament feudal de Radulf Oriol a Ramon IV de Pallars Jussà (1028-1047), un text breu, escrit majorment en un català molt arcaic, que prové de la Terreta, concretament dels nuclis d’Orrit (terme municipal de Tremp) i d’Areny de Noguera. La mostra es tanca amb les Homilies d’Organyà, de final del segle XII o de començament del segle XIII, un document que antigament havia estat considerat el primer escrit en català.
|
L’exposició ha estat promoguda per l’Ajuntament de Tremp, l’Ajuntament d’Areny de Noguera, l’Institut d’Estudis Catalans, la Diputació de Lleida i el Consorci per a la Normalització Lingüística de Lleida. |
|
|
Més d’un centenar d’activitats diferents a la Universitat Catalana d’Estiu
 La XLVI Universitat Catalana d’Estiu acollirà del 16 al 23 d’agost a Prada més d’un centenar d’activitats diferents, entre cursos, jornades i commemoracions. Amb el lema 1714-1914-2014, la història tindrà una presència destacada en l’oferta acadèmica d’aquesta edició de l’UCE, una universitat que el seu president, Salvador Alegret, ha definit com «una universitat amb visió de Països Catalans, popular, sense barreres entre les humanitats i les ciències, on el coneixement públic es promou amb llibertat de càtedra total». L’Institut d’Estudis Catalans, que enguany col·labora més estretament amb l’UCE, oferirà la X Jornada de l’Institut d’Estudis Catalans a l’UCE de Prada, titulada L’ensenyament de les llengües en països romànics. Plurilingüisme personal. Multilingüisme social, que es farà els dies 18 i 19 d’agost, organitzada per la Societat Catalana de Pedagogia, filial de l’IEC.
|
L’acte inaugural serà el 17 d’agost a les cinc de la tarda, amb la presència del conseller de Cultura, Ferran Mascarell; el president de l’IEC i de la Fundació UCE, Joandomènec Ros; el president de l’UCE, Salvador Alegret; l’alcalde de Prada, Joan Castex, i el vicepresident del Consell General dels Pirineus Orientals, Marcel Mateu. La lliçó inaugural serà a càrrec d’Agustí Alcoberro, director del Museu d’Història de Catalunya, que pronunciarà la conferència «1714-2014: pensar històricament el Tricentenari».
Entre altres activitats, el 23 d’agost es farà el curs Nutrició, ciència i cuina, que serà coordinat per Abel Mariné, membre de l’IEC i president de l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació, filial de l’Institut. També el dia 23 d’agost se celebrarà la XXIX Jornada d’Agricultura a Prada, organitzada per la Institució Catalana d’Estudis Agraris, filial de l’IEC, amb el títol L’agricultura sota contracte: integració i cadenes de valor. El dia 21 d’agost, a les 12 del migdia, es retrà homenatge a Germà Colon, membre de la Secció Filològica de l’IEC.
|
 
|
|
L’Equip de Govern visita l’itinerari literari «Rodoreda Romanyà»
 El Senyal Vell és el nom de la primera casa on va viure Mercè Rodoreda a Romanyà de la Selva, on va acabar d’escriure Mirall trencat. La casa és una de les visites de l’itinerari literari «Rodoreda Romanyà», que recorre el Romanyà de Rodoreda dels anys 1972-1983 i on és enterrada des de la seva mort l’any 1983. El passat 3 de juny, l’Equip de Govern de l’IEC va visitar el Senyal Vell i va recórrer els diferents indrets d’aquest itinerari, guiats per Mariàngela Vilallonga, directora de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona, i propietària de la casa des de 1984.
|
Rodoreda arriba el 1972 a Romanyà gràcies a Carme Manrubia, una dona emprenedora que s’hi construeix una casa i un jardí, i que li ofereix la possibilitat de viure enmig de boscos d’alzines, que li reprodueix, a mida reduïda, el jardí de Mirall trencat, «el jardí de tots els jardins». Rodoreda viu en aquesta casa —que actualment està a la venda— fins al 1979, i la influència de l’entorn es fa palesa no tan sols en Mirall trencat, sinó també en obres com Quanta, quanta guerra i Viatges i flors, que va escriure en «aquest indret de les Gavarres, en ple cor de l’Empordà», que deia ella.
L’objectiu dels itineraris literaris és llegir l’obra en el mateix lloc on ha estat inspirada i escrita, el lloc que l’escriptor ha viscut i ha recreat, per a conèixer millor l’obra. L’itinerari literari «Rodoreda Romanyà» és un viatge pel Romanyà descrit per Mercè Rodoreda en les seves obres, és un viatge a través de l’obra rodorediana més íntima, més enigmàtica, i pel Romanyà més secret.
|
|
|
Joan Martí i Castell, nomenat acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia de la Llengua Basca, l’Euskaltzaindia
 Joan Martí i Castell, catedràtic emèrit de filològica catalana, exrector de la Universitat Rovira i Virgili i membre de la Secció Filològica de l’IEC, ha estat nomenat acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia de la Llengua Basca, l’Euskaltzaindia. Amb aquest nomenament l’Euskaltzaindia reconeix «el magnífic currículum acadèmic de Joan Martí i Castell en els àmbits de la filologia i la lingüística, així com la seva destacada tasca com a primer rector de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona». De la mateixa manera, es valora la «llarga relació» entre la Reial Acadèmia de la Llengua Basca i l’Institut d’Estudis Catalans, i la participació de Martí i Castell, com a president de la Secció Filològica (2002-2010), en les activitats organitzades per les dues institucions.
|
Entre els motius que justifiquen el nomenament de Joan Martí i Castell, l’Acadèmia destaca especialment «les aportacions valuoses sobre els orígens de la llengua catalana, els estudis sobre l’ús del català en els autors medievals, els treballs sobre diferents aspectes gramaticals de l’idioma, sobre lexicografia, sobre gramàtica normativa, descriptiva i històrica, i sobre la història social de la llengua». També destaca la traducció al català que Marti i Castell va fer de la primera obra en llengua basca, Linguae Vasconum Primitiae, escrita pel navarrès Bernart Etxepare l’any 1545.
Recull de premsa |
|
|
|
Notícies
* L’Atles, accessible per Internet
*
M. Teresa Cabré és escollida nova presidenta de la Secció Filològica de l'IEC
*
Josep Massot i Muntaner, nou president de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC
* Xavier Bonfill, Jordi Casanova, M. Teresa Estrach, J.-R. Laporte, Josep Peñuelas i Georg Kremnitz, nous membres de l’IEC
* L’IEC i la Universitat de les Illes Balears organitzen a Palma un acte sobre els criteris d’un model lingüístic inclusiu
* La Secció Filològica de l’IEC s’adhereix a la demanda de diàleg entre el Govern de les Illes Balears i la comunitat educativa
* Mor Francesc Vallverdú, poeta, traductor, sociolingüista i membre de la Secció Filològica de l’IEC
* L’IEC ret homenatge a Jordi Carbonell en el seu norantè aniversari
* L’IEC acull una exposició sobre els orígens del català
* Més d’un centenar d’activitats diferents a la Universitat Catalana d’Estiu
* L’Equip de Govern visita l’itinerari literari «Rodoreda Romanyà»
* Joan Martí i Castell, nomenat acadèmic d’honor de la Reial Acadèmia de la Llengua Basca, l’Euskaltzaindia
|
|
|
|
