 Jordi Carbonell va començar a treballar a la Secretaria General de l’IEC com a secretari redactor, l’any 1946, tot just llicenciat en filologia romànica, amb Ramon Aramon com a Secretari General, en la seu instaŀlada en el número 600 de la Gran Via de Barcelona. «Des d’aquest petit reducte clandestí es va encendre i escampar la flama de la resistència cultural del primer franquisme. Una flama que Jordi Carbonell va promoure i alimentar amb entusiasme incansable des d’aquell moment i fins al dia d’avui», va recordar Isidor Marí, president de la Secció Filològica, en l’acte d’homenatge que se li va retre el 6 de juny amb motiu del seu norantè aniversari. Carbonell, que va ser secretari adjunt de l’Institut entre el 1984 i el 1989, va rebre el reconeixement dels membres de l’Institut, amb el president Joandomènec Ros al capdavant.
|
Coincidint amb l’homenatge, es va presentar el llibre L’obra de Joan Roís de Corella, que recull tots els estudis de Jordi Carbonell sobre l’escriptor valencià. Carbonell va rebre emocionat aquesta obra que, segons va dir, uneix l’IEC, «on vaig néixer com a inteŀlectual», el País Valencià, «el centre del meu país, els Països Catalans» i Joan Roís de Corella, un dels seus principals centres d’estudi. Carbonell va voler dedicar aquest recull a la memòria de Ramon Aramon, a qui va qualificar de «meu mestre», perquè «no solament m’introduí en l’obra de Corella, sinó que m’ensenyà a estimar com a propi i part de la meva pàtria el País Valencià». Carbonell va valorar que hagin estat dos valencians, Antoni Ferrando i Vicent Martines, els que han fet possible la publicació dels seus estudis corellians en aquest llibre. |
|
