Com percebien i designaven els grecs el seu espai? Aquesta és la qüestió que aborda el llibre Ouranós-Gaia. L’espai a Grècia III: anomenar l’espai, editat per l’Institut d’Estudis Catalans i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, que va ser presentat el 15 de gener a la seu de l’IEC. L’obra recull les aportacions del III Col·loqui Internacional sobre la Concepció de l’Espai a Grècia Cel i Terra: anomenar l’espai a Grècia, celebrat el 2010, i és el tercer volum sobre la concepció de l’espai a Grècia editat pel projecte de recerca L’espai segons el veien i el pensaven els grecs.

El llibre tracta, des dels estudis actuals del món antic, la manera com els grecs percebien, delimitaven, organitzaven i designaven el seu espai, i posa l’èmfasi en l’ús de les paraules i dels noms que filòsofs, legisladors, dramaturgs, astrònoms, escriptors, pintors i habitants de les ciutats han fet per organitzar el paisatge, el territori i el món i fer-los intel·ligibles. El llibre va ser presentat per Jaume Pòrtulas, de la Universitat de Barcelona, i per Joan Martí, de la Universitat Rovira i Virgili i membre de la Secció Filològica de l’IEC. En l’acte, presidit per Joandomènec Ros, president de l’IEC, hi van participar també els editors del llibre: Montserrat Jufresa, Montserrat Reig, Jesús Carruesco, Gemma Fortea, Roger Miralles i Isabel Rodà.

Tweet

---

El 15 de gener es va celebrar a València la segona conferència del cicle sobre els premis Nobel 2013. Va ser a càrrec d’Antonio Pich, de l’Institut de Física Corpuscular del CSIC-Universitat de València, que va parlar sobre el Premi Nobel de Física atorgat a François Englert i Peter W. Higgs. Durant el mes de gener s’han celebrat dues conferències més: el 20 de gener, Fernando Aniento, de l’ERI/ISIC de Biotecnologia i Biomedicina de la Universitat de València, va pronunciar «Les claus de l’organització cel·lular: tràfic de vesícules», en aquest cas sobre el Premi Nobel de Fisiologia o Medicina; el 29 de gener, Maite Roca, del Departament de Química Física de la Universitat de València, va oferir la conferència «Experiments químics en el ciberespai», sobre el Premi Nobel de Química. El cicle es clourà el proper dilluns, 3 de febrer, amb la conferència «Dues posicions confrontades i un Nobel», que tractarà sobre el Premi Nobel d’Economia i que pronunciarà Francisco José Climent, del Departament d’Economia Financera i Actuarial de la Universitat de València.

D’altra banda, el dimarts 4 de febrer es donarà el tret de sortida al Dia Darwin 2014, amb la presentació del llibre El somni de Lucreci, de Martí Domínguez (Universitat de València), a la Llibreria 3i4 de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC). L’OCCC també acollirà, el 12 de febrer, una conversa amb Adolf Tobeña, de la Universitat Autònoma de Barcelona, a propòsit del seu llibre Devots i descreguts: biologia de la religiositat. Finalment, el 13 de febrer, a la Sala Charles Darwin del Campus de Burjassot-Paterna de la Universitat de València se celebrarà la conferència «Reflexions sobre la naturalesa i l’origen de l’evolució biològica», a càrrec de Kepa Ruiz-Mirazo, de la Universitat del País Basc. L’organització del cicle sobre els premis Nobel 2013 i del Dia Darwin 2014 és a càrrec de la delegació de l’IEC a València, Acció Cultural del País Valencià, la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València, la Llibreria 3i4, la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia i l’Octubre Centre de Cultura Contemporània.

Tweet

---