Entre els anys 2005 i 2007, l’IEC va desenvolupar, sota la direcció de Joaquim Agulló, un programa de recerca per al disseny d’una tenora ―l’instrument solista de la cobla per excel·lència― lliure dels problemes de regularitat d’afinació i timbre de les que hi havia fins llavors i, per tant, que no plantegés dificultats innecessàries a l’instrumentista. La tenora es va presentar el 23 d’abril de 2007, en el marc del concert de Sant Jordi i dels actes commemoratius del centenari de l’Institut.
Un any més tard, Agulló liderava un nou programa de recerca, en aquest cas titulat «Disseny d’una xeremia barítona ―baríton― que complementi el tible i la tenora». La barítona havia de resoldre la falta d’un instrument greu en el grup de xeremies de la cobla, una mancança que ja havia posat de manifest el 1948 el compositor i director d’orquestra Ricard Lamote de Grignon, que va proposar crear un company baix per a la tenora. Tot i que la proposta va despertar molt d’interès, en tot aquest temps cap constructor no va gosar desenvolupar-la: el disseny artesanal d’instruments tradicionals és massa lent i car per a innovar.
La barítona és fruit del treball d’un equip multidisciplinari format per científics, músics i constructors d’instruments, que l’han dissenyada a partir d’una base científica: per mitjà de la física ―en aquest cas, l’acústica― i els models matemàtics. Aquest equip el formen, a més d’Agulló, les persones següents: Ana Barjau, doctora en física; Jordi Campos, tècnic acústic i tenora; Sergi Solé, tècnic acústic; Ester Cierco, tècnica acústica; Jaume Vilà, tenora, i Pau Orriols i Alfons Sibila, constructors de tenores i d’altres instruments de doble canya.
|