|
Més de quatre-cents professors i intel·lectuals s’han adherit al manifest Unes humanitats amb futur, promogut per l’Institut d’Estudis Catalans i la Facultat de Teologia de Catalunya, que reivindica més formació humanística davant l’empobriment cultural de la societat. L’objectiu del manifest, que es va presentar a l’IEC el 16 de gener, és recuperar el paper de les humanitats en la construcció cultural del país i promoure’n l’aplicació en el camp de l’ensenyament, des de la primària fins a la universitat.
«Allunyar-se de les humanitats empobreix i aïlla [...]. És urgent sortir de l’analfabetisme funcional i simbòlic, que deixa grans buits en el sistema de referències personals i col·lectives i permet submissions i manipulacions [...]. La cultura humanística és una inversió necessària.» Aquesta necessitat de recuperar la formació humanística ha portat professors de diferents disciplines, sota l’empara de l’IEC i de la Facultat de Teologia de Catalunya, a elaborar el manifest Unes humanitats amb futur, que es va presentar el 16 de gener a la Sala Prat de la Riba de l’Institut. L’acte va ser presidit per la consellera Irene Rigau, i hi van intervenir el president de l’IEC, Joandomènec Ros; l’antic president de l’Institut, Salvador Giner; el degà de la Facultat de Teologia, Armand Puig, i el secretari general d’Universitats i Recerca de Catalunya, Antoni Castellà. També van donar-hi públicament suport Jaume Casals, rector de la Universitat Pompeu Fabra; Carles Duarte, president del Consell Nacional de la Cultura i les Arts (CoNCA); Carme Arenas, presidenta del Pen Català; Joan Viñas, president de l’Acadèmia de Medicina; Benet Casablancas, compositor; Lluís Pasqual, director del Teatre Lliure, i Damià Pons, escriptor. La periodista Ester Romero va llegir el manifest.
Després de dos anys de reunions i «diàleg vibrant», els promotors van presentar aquest document, que combina diagnosi i propostes, i que, segons va afirmar Armand Puig, «reflecteix un estat d’ànim compartit per motes persones i institucions del país que són conscients que les humanitats són pal de paller de la identitat europea i les consideren unes de les aportacions senyeres d’occident al món». Per a Salvador Giner, el conreu de les humanitats és necessari i s’ha de «redefinir», perquè cal «repensar filosòficament la condició humana per a poder entendre l’home en termes actuals».
Les propostes del manifest
El document destaca que les llengües i la literatura, la filosofia, la història i les arts són els pilars fonamentals de la civilització i la cultura, i que per això «és imprescindible garantir que tothom sàpiga parlar, llegir i escriure correctament». Amb relació a l’ensenyament a la secundària, es proposa que els escriptors clàssics, grecs i llatins i els grans relats de la Bíblia (l’antiga «història sagrada») siguin referents culturals que han de trobar el seu lloc en el currículum escolar. «Cal impulsar l’aprenentatge de les llengües modernes i de les llengües clàssiques (grec i llatí), les quals s’han de mantenir com a matèries optatives però no residuals», recull el document.
 Pel que fa a la universitat, el document proposa que es combini l’especialització amb una consideració global dels sabers. «Cal plantejar fórmules intel·ligents que facin presents les humanitats a l’interior dels currículums de les carreres tècniques. Concretament, en els currículums escolars i universitaris s’ha de trobar l’equilibri entre les disciplines tècniques i les humanitats.»
Els signants consideren que «la cultura humanística s’ha de valer de tots els aliats possibles per tal de contribuir eficaçment a l’esperit del temps. És convenient, per exemple, que la cultura humanística empri les noves tecnologies sense abandonar del tot els formats tradicionals, sinó fent veure la complementarietat entre tradició i innovació, i buscant la millor manera de difondre i impulsar allò que és essencial al món del pensament: l’autoritat de la raó».
El document també destaca el paper dels mitjans de comunicació com a vehicles potents de difusió cultural i «educadors», sobretot de les generacions més joves, i reivindica que «la cultura humanística ha d’entrar dins el món de la comunicació, i cal receptivitat per part dels mitjans perquè això sigui factible».
Passar de la reflexió a l’acció
En la seva intervenció, el president de l’IEC, Joandomènec Ros, va instar els representants del Govern a fer seves les propostes del manifest i va recordar l’aposta que s’està fent a la Unió Europea per les humanitats, amb plans de recerques d’alt nivell, amb molt pressupost, sobre patrimoni i identitat cultural. En aquesta línia, Antoni Castellà, secretari general d’Universitats i Recerca de Catalunya, va refermar el compromís del Govern i de les universitats per a potenciar els estudis universitaris en l’àmbit de les universitats i les llengües. Per la seva banda, la consellera Irene Rigau va qualificar el manifest de «punt de partida» i va afirmar que «ara cal veure com de la reflexió passem a l’acció». Rigau va agrair aquest «repte», en un moment en què «l’educació ha estat afectada per la crisi general del mateix saber» i en què «estem pressionats per un llei que ni tracta els problemes nous ni resol els problemes vells, perquè som davant d’un discurs que vol monopolitzar el debat educatiu entorn d’una llei que no té ni una funció cultural ni pedagògica, sinó bàsicament política», en referència a la llei Wert.
Vídeo de l'acte
 Recull de premsa
Notícia a TV3
Entrevista a Joandomènec Ros a El Matí de Catalunya Ràdio
|
