La Sala Prat de la Riba, plena a vessar en l’acte de reconeixement i elogi a la pedagoga Sara M. Blasi
 «Crec en l’educació com a instrument per a millorar i canviar les persones». Així va reafirmar la pedagoga Sara M. Blasi el seu compromís amb l’educació, que, juntament amb el país i la voluntat de servei, són les seves tres passions. Blasi, que és membre fundadora de la Societat Catalana de Pedagogia (SCP) i ha ocupat diversos càrrecs directius com a inspectora d’educació del Departament d’Ensenyament de la Generalitat, va ser homenatjada el 16 d’abril amb un acte a l’IEC que va omplir a vessar la Sala Prat de la Riba. Irene Rigau, consellera d’Ensenyament, va ser l’encarregada de presidir l’acte, promogut per la Societat Catalana de Pedagogia (SCP), filial de l’IEC, conjuntament amb les associacions Aula Maria Rúbies, Axia, el Col·legi de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, el Fòrum Europeu d’Administradors de l’Educació i l’Associació de Mestres Rosa Sensat.
|
L’acte es va obrir amb els parlaments de Martí Teixidó, president de la SCP, i tot seguit va ser el torn del president de la Secció de Filosofia i Ciències Socials, Josep González-Agàpito, qui va pronunciar una conferència sobre el paper de Blasi en el marc dels canvis que s’han produït en els últims anys en l’ensenyament i la renovació pedagògica. Tal com va explicar González-Agàpito, la pedagoga pertany a una generació de joves catalans que «van decidir trencar amb la por, la violència i la censura que paralitzaven el país des del 1939, tot iniciant una discreta revolta cívica». Un dels aspectes clau d’aquesta revolta cívica és l’aposta per una educació en català, atès que «l’aprenentatge de la llengua és cabdal per a viure i conviure amb els altres, i una de les raons de ser de l’escola». En aquest sentit, el president de la Secció de Filosofia i Ciències Socials va posar en boca de Blasi que cal «atendre aquest àmbit de la cultura que no solament és matèria instrumental, sinó també una font de creació, de contribució al coneixement, l’expressió de sentiments i emocions i de comprensió de la realitat que ens envolta».
Durant l’acte van intervenir representants de la resta d’entitats organitzadores, així com la mateixa homenatjada, que en el seu parlament va demanar que, malgrat el moment actual, «no es retallin les dotacions en educació i que el professorat i la resta de la comunitat educativa que és sensible a aquesta situació col·laborin imaginativament en el manteniment de la qualitat de l’ensenyament». La consellera d’Ensenyament va agrair a Blasi la feina feta en nom del Govern i del país; en resposta al comentari de la pedagoga, Rigau va afirmar que malgrat que «l’ambició nacional ha crescut, els perills ―amb els ofecs que ens estan fent― són molt grans». El problema és, segons Rigau, el dèficit fiscal, i és per això que va demanar que «s’alci la veu en contra d’ell».
El vídeo de l'acte es pot veure a la videoteca de l'IEC |
 
|
|
La Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC es reuneix a Girona per analitzar la situació socioeconòmica del territori
 El Ple de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC es va reunir el 26 d’abril, a la Universitat de Girona, amb personalitats de la cultura, l’economia i la política gironines amb l’objectiu d’analitzar la situació socioeconòmica del territori. Amb el títol «Girona i el seu territori, una anàlisi social, cultural i econòmica», la jornada va incloure diferents ponències i un col·loqui amb tots els participants. La primera ponència va tractar sobre les polítiques universitàries transfrontereres i les repercussions acadèmiques i socials que té, i va ser a càrrec d’Anna Geli, rectora de la Universitat de Girona, i de Jean Benkhelil, vicepresident de la Universitat de Perpinyà. La segona conferència, amb el títol «La regió de Girona: incerteses de futur en un territori dinàmic», la va pronunciar la professora de la Universitat de Girona Isabel Salamaña.
|
Un cop l’any, el Ple de la Secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC es reuneix en una localitat de les terres de llengua catalana amb la finalitat de conèixer de prop la realitat i els reptes de la societat dels diferents territoris.
|
|
|
La literatura catalana contemporània protagonitza els Vermuts literaris de Castelló
 L’Institut d’Estudis Catalans i Castelló per la Llengua han iniciat un cicle de tertúlies sobre la literatura catalana contemporània en què escriptors i experts parlen i debaten sobre llibres i literatura. Amb el nom de Vermuts literaris, les tertúlies es fan els dissabtes, a les dotze del migdia, a la Casa de la Cultura de Castelló. Vicent Pitarch, delegat de l’IEC a Castelló, va ser l’encarregat d’inaugurar aquests Vermuts literaris el passat 13 d’abril. La tertúlia va tractar les obres L’Eix castellonenc de la cultura contemporània i El combat per la premsa: Al vent i Nosaltres els valencians, que repassen la història i els protagonistes del valencianisme polític a Castelló des dels anys de la República fins als anys vuitanta. La segona tertúlia va ser el 26 d’abril, a càrrec de l’escriptor vila-realenc Vicent Usó, que va presentar el seu darrer llibre, titulat La mà de ningú.
|
La propera tertúlia programada es farà el 25 de maig, en què Ferran Archilés parlarà sobre la seva obra, Una singularitat amarga. Joan Fuster i el relat de la identitat valenciana, i plantejarà algunes de les inconsistències que troba en els axiomes del nacionalisme teòric valencià. L’1 de juny, Vicent Salvador parlarà de l’obra de Vicent Andrés Estellés, que enguany fa vint anys que va morir. I Joan Francesc Mira tancarà el cicle el 22 de juny amb la presentació d’En un món fet de nacions, un llibre construït a partir d’assajos i aproximacions biogràfiques des d’un punt de vista holístic.
|
|
|
Triomf de la delegació catalana en les proves de la fase espanyola de l’Olimpíada Internacional de Física
Una medalla d’or, vuit de plata, tres de bronze i set mencions d’honor. És el balanç de premis de la delegació catalana en la fase espanyola de l’Olimpíada Internacional de Física, que es va celebrar el 13 d’abril a Lleida. Marc Santigosa, de l’Escola Betània-Patmos de Barcelona, és el guanyador absolut de la prova i participarà en la fase internacional de l’Olimpíada de Física, que se celebrarà a Copenhaguen al mes de juliol. D’altra banda, Gerard Oriols, de l’Aula Escola Europea, va obtenir la qualificació més alta de la prova experimental i, com a premi, anirà una setmana a Alemanya per visitar laboratoris docents de física. En total, en la fase catalana hi van participar cent vint alumnes, vint dels quals eren catalans. |
L’organització de les proves va ser a càrrec de la Societat Espanyola de Física, amb la col·laboració de la Societat Catalana de Física —filial de l’IEC—, l’Ajuntament de Lleida i la Universitat de Lleida. L’Olimpíada de Física s’adreça als estudiants de l’últim curs de batxillerat i consisteix a resoldre diversos problemes de física. A Catalunya, des de fa vint anys, la Societat Catalana de Física s’encarrega d’organitzar les proves de la fase catalana. |
|
|
|
|
