La recerca Les mutacions socials de la COVID-19 endegada per la Secció de Filosofia i Ciències Socials (SFCS) de l’Institut d’Estudis Catalans durant els anys 2021 i 2022, coordinada per Andreu Domingo i Mercè Barceló, estudia l’impacte de la pandèmia en els territoris de parla catalana per mitjà d’un equip que representa algunes de les diferents disciplines integrades dins la SFCS: demografia, dret, economia, ciències de la comunicació, política educativa, geografia, antropologia, història de les fronteres, psicologia educativa i sociologia. El fil conductor de l’anàlisi ha estat interpretar l’impacte de la pandèmia com una crisi de governabilitat, en què les respostes de les diferents disciplines de les ciències socials cal considerar-les com la creació d’immunologia política. Un cop afirmada la resiliència, en la qual la recerca epidemiològica i farmacèutica, així com l’esforç del sector sanitari, han estat cabdals, i en general la recerca científica ―amb especial mirada a la sociologia―, es parla d’efecte conjuntural per a la majoria de fenòmens analitzats ―la pròpia incidència de la mortalitat o la mobilitat. No obstant això, més que un retorn a la normalitat ens trobem davant la reincidència accelerada de les tendències més negatives apuntades amb anterioritat ―en el camp del dret, de l’economia o dels mitjans de comunicació, però també en l’efecte sobre l’educació i la recerca―; davant l’apertura de falses expectatives ―en els moviments urbans, en el despoblament rural―, i davant el que pot significar, a escala temporal ampliada, una fractura del sistema.

 

 

---