Joan Veny explica en la contraportada del llibre que el seu interès per la ictionímia va començar arran d’una comunicació que va fer al V Congrés Internacional d’Estudis Lingüístics del Mediterrani, celebrat a Màlaga l’any 1973, en què va ocupar-se de l’origen del penegal. Veny exposa que, d’aleshores ençà, va començar la seva «dèria» per l’estudi dels noms de la fauna marina, alimentada per la seva experiència des d’adolescent pescant al litoral de sa Ràpita o a prop de les aigües de Cabrera. L’autor explica que sempre li ha produït un «plaer increïble» associar als referents la seva vestimenta lèxica, entrant en els orígens i les vicissituds formals i semàntiques. Segons Veny, en aquest llibre els lectors podran trobar el llegat tradicional grecollatí, contrastant amb la creativitat dels pescadors; observar els resultats del contacte amb altres llengües com l’àrab, el castellà, l’occità, l’italià o un dialecte italoromànic, el genovès. També podran percebre la unitat d’alguns exemples enfront de la seva variació territorial, l’acollida de nous mots per la normativa, l’expansió cap a l’exterior o la presència d’algun mot fantasma, a voltes resultant una traducció espúria. A més, també s’estranyaran de la lleugeresa d’alguns ictionimistes a l’hora de batejar espècies nouvingudes. En definitiva, aquest llibre és un festí lèxic ictionímic que interessarà tant els especialistes com els amadors de la riquesa del lèxic català.

 

 

---