Discurs de presentació d'Antoni Trilla i García com a membre numerari de la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC. Les vacunes contra la COVID-19 són, sense cap mena de dubte, l’avenç més espectacular de la ciència i la medicina que s’ha produït en les darreres dècades. Han estat desenvolupades, provades i aprovades per al seu ús amb una rapidesa sense precedents.  Tenint en compte la situació actual de la pandèmia, l’estratègia múltiple per controlar-la (anomenada estratègia del formatge Emmental), que és la que d’una manera o d’una altra s’està emprant en la gran majoria de països del món, inclou la vacunació com una capa més de defensa. L’objectiu actual de la vacunació és protegir la població de les conseqüències greus de la COVID-19 i reduir la transmissió de la malaltia.  Atesa la situació (variants que presenten fenòmens d’escapament immunitari, vacunes que no tenen gran efectivitat a l’hora de tallar la transmissió, immunitat de durada incerta i altres factors), l’objectiu és assolir el «control funcional de la pandèmia», que vol dir aconseguir un nivell baix de casos aïllats, que pot suposar alguns brots potencials localitzats i una transmissió comunitària baixa susceptible de control amb una bona estratègia combinada de contenció i d’altres mesures. Per arribar-hi, serà probablement necessari vacunar el 70 % de la població mundial amb vacunes que tinguin una efectivitat del 80-85 %.  Som davant del que, sens dubte, suposa el repte sanitari més important en la nostra història recent: una campanya de vacunació massiva, amb diferents vacunes de nou desenvolupament, adreçada a tota la població del món, que s’ha de poder dur a terme en el temps més curt possible i arribant a cobertures elevades, per tal de contribuir decisivament a controlar la pandèmia provocada per la COVID-19 i a reactivar l’economia.

 

 

---