|
Discurs de recepció de Marta Prevosti com a membre numerària de la Secció Històrico-Arqueològica, llegit el dia 16 de juny de 2022.
És prou conegut que a l’època romana l’àrea costanera de Catalunya, aleshores la costa nord-est de la Provincia Hispania Citerior Tarraconensis, va protagonitzar un desenvolupament agrícola basat en la viticultura i unes exportacions de vi de gran abast (figura 1). Des dels estudis pioners de Ricard Pascual als anys setanta del segle xx, l’arqueologia ha anat traient a la llum els vestigis d’aquell important episodi d’història econòmica. El vi que es produïa a les àrees costaneres del país es va exportar intensament per l’occident de l’Imperi romà. Ara en tenim dades prou nombroses i, per tant, convindria avaluar adequadament què va representar dins del marc de la història econòmica de l’Imperi romà i dins de la història econòmica de Catalunya. Prendrem en consideració solament les dades de l’exportació del vi en el comerç d’ultramar o de llargues distàncies terrestres, ja que és el que resulta significatiu d’una economia en expansió. L’exportació queda registrada arqueològicament per la dispersió de les àmfores i pels vaixells enfonsats que transportaven el vi, o bé en àmfores o bé en dolia. No prendrem en consideració les dades arqueològiques de producció de vi, que no podem saber si estava destinat al consum local, al comerç regional o bé al comerç d’ultramar.
Plantejo aquest discurs d’ingrés a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) com un exercici d’anàlisi —com un joc—, de comprovació de l’aplicació d’un seguit de paràmetres que ens ajudin a fer la valoració d’aquest episodi econòmic a la Catalunya romana. I per què uns paràmetres? Donat que no tenim xifres ni de la demografia,1 ni del volum de producció, ni de la balança comercial, ni del PIB, ni del PIB per capita, cal buscar altres camins. Sí que tenim xifres relatives. En definitiva, l’arqueologia produeix una multitud de mostreigs de la realitat que indiquen tendències, però difícilment les xifres absolutes. Proposo, doncs, una aproximació basada en l’establiment de paràmetres plausibles per a una reconstrucció que ens apropi al creixement econòmic. |
