La Comissió d’aquesta Proposta per a un estàndard oral de la llengua catalana, III. Lèxic (PEOLC-Lèxic), de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, ha treballat amb l’objectiu de seleccionar elements del lèxic oral bàsic i disponible de la llengua per tal de facilitar un repertori comú als usuaris i, especialment, als professionals dels mitjans de comunicació de tot el domini, repertori també extensiu als escriptors de cada àrea dialectal. Així, es donen a conèixer, de cada varietat geogràfica, les formes genuïnes i, en general, més esteses, en el conjunt del territori o dins de cada varietat. En aquest darrer cas, d’acord amb els criteris aplicats a les propostes anteriors per a un estàndard oral (de fonètica i de morfologia), s’indica que es tracta de variants d’àmbit restringit, que poden ser usades en cada àrea respectiva en les comunicacions de caràcter públic (una transmissió radiofònica o televisiva, una conferència, un discurs), però tenint en compte que els usuaris poden alternar-les amb les variants d’àmbit general, tant dins de la seva mateixa àrea dialectal, com sobretot en comunicacions d’abast supradialectal. D’altra banda, que una variant sigui originalment d’àmbit restringit no ha d’impedir que sigui usada en altres àrees dialectals si els usuaris qualificats ho consideren estilísticament oportú. Si ja es remarcava la complexitat de l’elaboració de les propostes per a un estàndard oral de fonètica i de morfologia, no és menor la de l’estàndard lèxic, atesa la naturalesa menys sistemàtica del vocabulari, els seus límits conceptuals a voltes poc definits i la seva distribució geogràfica desigual. En fer aquesta PEOLC-Lèxic, continuem una tradició de la lexicografia històrica catalana.

 

 

---