L’any 1965, al Mathematisches Forschungsinstitut Oberwolfach, a la Selva Negra alemanya, trenta matemàtics europeus van debatre sobre els desenvolupaments recents en el domini de l’anàlisi harmònica. D’aquests trenta, només un tenia passaport espanyol: Ferran Sunyer i Balaguer. Sunyer és, sense cap mena de dubte, una personalitat fora de tota norma. Una sèrie de contrastos marquen l’excepcionalitat de la seva vida i de la seva obra: van des de les limitacions físiques fins a la seva força de voluntat, des de l’ambient familiar que li va permetre treballar fins a la lluita constant amb les institucions científiques, des de les seves publicacions i els nombrosos premis guanyats fins a la modesta qualificació acadèmica en el Consejo Superior de Investigaciones Científicas.

 

 

---