Quins recursos narratius fa servir Mercè Rodoreda per a donar vida al món interior dels seus personatges? Aquest és el tema que analitza la filòloga Laura Bolo en el llibre Mecanismes narratius en la construcció dels personatges de la novel·lística rodorediana, que ha publicat la Fundació Mercè Rodoreda de l’Institut d’Estudis Catalans. L’estudi s’ha fet a partir de les sis novel·les publicades en vida de l’autora, Aloma, Mirall trencat, La plaça del Diamant, El carrer de les Camèlies, Jardí vora el mar i Quanta, quanta guerra. «L’objectiu és fer “transparents” les ments dels nostres personatges, observar-ne i escoltar-ne els pensaments i sentiments i, després, analitzar-los amb relació al narrador i a la construcció del món diegètic», explica l’autora de l’estudi. Pel que fa als recursos tècnics, l’obra s’endinsa en el ventall «variat i modern» que fa servir Rodoreda, com el monòleg reportat —o monòleg interior—, el psicorelat, els monòlegs narrativitzats o els autorelats, entre d’altres; «eines fonamentals tant per a entendre el paper que assumeixen els personatges com per a comprendre per què ens creem, els lectors, una imatge concreta de cada criatura de la ficció», valora Laura Bolo. Aquest llibre és l’onzè dels publicats en la col·lecció «Biblioteca Mercè Rodoreda». Els darrers títols publicats han estat Mercè Rodoreda, una bibliografia crítica (2002-2011), de Kathleen McNerney, i «El mar» i «L’elefant» de Mercè Rodoreda, una proposta de traducció a l’italià, de Laura Mongiardo.

 

 

---