Els territoris de llengua i cultura catalanes tenen una vasta tradició ornitològica. Amb aquesta obra, acabada de publicar per la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC, es fa arribar a les persones interessades en l’ornitologia el gran llegat històric de l’ornitonímia catalana. La nomenclatura binomial aplicada a les ciències naturals ―el nom científic, que és en llatí, i el vulgar― és una eina molt preuada pels investigadors i aficionats, perquè permet l’intercanvi d’informació relativa a les espècies de manera estandarditzada i n’evita ambigüitats. El Diccionari etimològic dels noms científics dels ocells dels Països Catalans, que ha considerat cinc-cents quinze tàxons, té l’objectiu de familiaritzar els ornitòlegs amb la nomenclatura científica aplicada als ocells. L’obra d’Enric Ortega apropa la fauna ornitològica dels territoris de llengua i cultura catalanes tant als científics professionals com als aficionats, i aporta un gra de sorra al reconeixement de les llengües clàssiques i a la preservació d’un dels grans tresors lèxics de la llengua catalana. Tal com explica en el pròleg Jacint Nadal Puigdefàbregas, catedràtic emèrit del Departament de Biologia Animal de la Universitat de Barcelona, «aquesta obra, a part d’ensenyar-nos l’origen de molts noms utilitzats en ornitologia, ens ajuda a comprendre aquesta època antiga».

 

 

---