|
Aquest llibre, publicat l’any 1872, completa la trilogia iniciada amb L’origen de les espècies i L’origen de l’home. Charles Darwin (1809-1882) volia descriure les principals accions expressives en l’home i en altres animals per poder identificar les diverses expressions facials universals. Ho va aconseguir mitjançant un meticulós programa de treball que va consistir, per una banda, en observacions directes dels animals domèstics, dels animals del parc zoològic de Londres i dels humans ―incloent-hi la seva pròpia família―, i, per l’altra, amb les respostes a un qüestionari que va enviar als col·laboradors que vivien en llocs exòtics i estaven en contacte amb cultures humanes peculiars.
El fet que existeixin expressions facials universals apuntava a un origen comú de l’ésser humà i, per tant, enfortia la teoria de l’evolució per selecció natural, que és el que Darwin perseguia en últim terme. La teoria de l’evolució qüestionava les teories racistes de l’època, la qual cosa va representar una provocació en aquell moment, ja que Darwin defensava que els orígens de l’home s’havien de buscar a Àfrica. L’obra, pionera en l’ús de la il·lustració fotogràfica en treballs científics, es pot considerar precursora de les disciplines modernes de l’etologia i la psicologia, especialment per la influència que va tenir en els estudis d’expressió facial i en la recerca d’expressions universals que la van seguir.
L’expressió de les emocions en l’home i en els animals ha estat editat per l’IEC i forma part de la col·lecció «Clàssics de la Ciència», qualificada no solament com una eina de treball per a l’estudi de la història de la ciència, sinó també com un pont que acosta els mons de les ciències i les humanitats, els quals Antoni Malet, director de la col·lecció, creu que actualment encara estan «massa separats».
Compreu-lo |
