Són diferents els motius que poden centrar l’atenció i el debat polític i pedagògic en un moment concret de la història, d’un any en especial, com és el 2015, que va ocupar la preparació d’aquest monogràfic. Internacionalment, i en el marc de les Nacions Unides, va ser necessari fer balanç dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni fixats per al 2015, i la UNESCO va celebrar el seu setantè aniversari i l’Oficina Internacional d’Educació (OIE) els noranta anys al servei de l’educació; també es van complir cent anys de la mort de Francisco Giner de los Ríos. L’any anterior, el 2014, es va fer memòria de l’inici de la Primera Guerra Mundial, l’any 1914; es van complir vint-i-cinc anys de la Convenció sobre els Drets dels Infants, del 1989; i les Escoles d’Estiu de Rosa Sensat van celebrar el cinquantenari mostrant de nou el protagonisme docent en la renovació pedagògica. Aquests fets, encara que són exemples parcials, són traces de la nostra història que tenen un element comú: la preocupació per l’educació al llarg del segle xx. Som conscients que el conjunt d’articles que componen aquest monogràfic són fragments de realitats complexes, però són casos que permeten mostrar alguns indicis de com els fets històrics d’un passat de transicions democràtiques són diversos com diferents són les característiques contextuals dels països en què s’han produït. Les polítiques impulsades i els reptes assolits relatius al dret a l’educació no són homogenis ni en el nostre context pròxim ni en l’àmbit mundial. Els articles relaten estudis sobre experiències singulars i significatives molt focalitzats en un país, en un període, o en un tema. Peces aparentment aïllades de l’àmplia realitat iberoamericana, però que evidencien que en la pluralitat de camins recorreguts han compartit el fet que les dictadures i les guerres han limitat la vivència de l’educació com a dret humà; que les declaracions de principis i intencions polítiques i pedagògiques no són suficients si no van acompanyades de pràctiques docents compromeses; i que són les accions democratitzadores d’equitat les que garanteixen el dret a l’educació. Contribuir a formar «una ètica de la història» o «una història en mode ètic», en el sentit que anuncia Maria Zambrano, és el que ens ha guiat. De la presentació de La construcció històrica del dret a l’educació en contextos de transició política democràtica, d’Isabel Carrillo i Flores.

 

 

---