En la convocatòria de projectes de recerca de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) per al trienni 2011-2014, Josep Amat, membre de la Secció de Ciències i Tecnologia, presentà la proposta d’un projecte ambiciós però engrescador: fer un treball de reflexió sobre ciència, tecnologia i ètica, projecte que va ser acceptat i finançat adientment. Al llarg dels tres anys d’elaboració, en el projecte, dirigit per Josep Amat, enginyer, hi va col·laborar Josep Maria Esquirol, filòsof, que n’assumí les tasques de coordinació. En la realització del projecte, hi van participar prop d’un centenar d’investigadors, professors, acadèmics de l’IEC, de les seves societats filials i d’altres entitats per tal d’anar bastint el corpus de coneixement que acabaria reeixint en el volum que ara es publica, que és un informe a l’abast de qualsevol ciutadà i dels nostres governants. Cal dir que l’objectiu inicial, ben concret, es va anar ampliant al llarg del procés, de manera que l’àmbit final del projecte i de la publicació queden adientment reflectits en el títol i el subtítol del document, Per una ètica pública a Catalunya. Implicacions ètiques i socials de la ciència i la tecnologia. Potser no podria ser d’una altra manera: la recerca científica i les aplicacions tecnològiques corresponents es fan en un entorn geogràfic, social, econòmic i polític, sotmès a tots i cadascun dels ritmes, pressions, modes i limitacions que s’hi inclouen. És cert que la ciència i la tecnologia són, cada vegada més, afers universals, però els conreadors d’aquestes àrees es mouen i treballen en àmbits locals i regionals, ben variats, com ho són les societats en què viuen. I Catalunya i els Països Catalans no en són una excepció. Del pròleg de Joandomènec Ros, president de l’IEC

 

 

---