Entre el 6 i el 15 de març de 1490 va morir, a Perpinyà, Francesc Eiximenis, un dels pensadors catalans més originals, polifacètics i fecunds. Les seves obres van transcendir les fronteres de la Corona catalanoaragonesa i van circular per tot Europa. Coincidint amb el sis-centè aniversari de la seva mort, l’Institut d’Estudis Catalans va declarar el 2009 Any Francesc Eiximenis i va organitzar diferents activitats de caire científic i de divulgació. Aquest llibre conté gairebé totes les intervencions dels experts que hi van participar. El volum s’obre amb unes consideracions preliminars d’Antoni Riera i Melis, que n’és el coordinador científic. Maria Teresa Ferrer i Mallol, Flocel Sabaté i Enric Guinot revisen, en el primer bloc, el context històric de Francesc Eiximenis: la projecció exterior de la Corona catalanoaragonesa a la segona meitat del segle XIV, les seves estructures politicoadministratives i la ciutat de València, respectivament. En el bloc següent, Xavier Renedo, Salvador Giner, Curt Wittlin, Josep Hernando, Teresa Vinyoles i Mireia Comas analitzen per separat les principals obres de l’extens corpus eiximenià, revisant la bibliografia filològica, històrica, política, filosòfica i teològica que han generat les darreres dècades. En el darrer bloc, Jaume de Puig i Oliver fa una anàlisi actualitzada dels manuscrits de l’obra d’Eiximenis.

 

 

---