En aquest nou volum de la col·lecció «Clàssics de la Química», la Societat Catalana de Química dóna a conèixer el científic anglès Michael Faraday, considerat possiblement l’experimentador més important del segle XIX i, possiblement, de tots els temps. Tot i que havia nascut en el si d’una família humil i havia rebut una escassa educació acadèmica, la curiositat científica i la tenacitat van fer que Faraday passés de ser l’ajudant del llibreter a un membre destacat de la comunitat científica dins la Royal Institution de Londres. L’experimentació més important del científic anglès va ser en els àmbits de l’electricitat i el magnetisme ―va fonamentar les bases del motor elèctric, va descriure les diferents formes d’inducció magnètica, va descobrir el diamagnetisme i va identificar les línies de força magnètiques―, però aquest volum se centra en algunes de les aportacions més importants que va fer en el camp de la química. Faraday va participar en el desenvolupament de nous compostos (com el benzè, per exemple), en la liqüefacció de gasos, i és considerat el fundador d’una nova disciplina: l’electroquímica. L’electroquímica i, en particular, el descobriment de les lleis de l’electròlisi, són el nucli d’aquest llibre. Atès que l’obra escrita de Faraday es troba fonamentalment en forma de col·leccions d’articles científiques o transcripcions de conferències i que, per tant, són documents molt extensos, les traductores i curadores d’aquest volum han escollit les quatre seccions de la sèrie d’articles Experimental Researches in Electricity, publicada els anys 1833-1834, que presenten de manera breu però fefaent les lleis de Faraday de l’electròlisi. Elisa Vallés i Elvira Gómez també mostren la trajectòria personal i científica del científic anglès, així com diferents aspectes relacionats amb el camp de l’electromagnètica.

 

 

---