 La historiadora Eva Serra va morir el 3 de juliol a Barcelona. Nascuda l’any 1942, era doctora en història per la Universitat de Barcelona (UB) i s’havia especialitzat en història agrària de Catalunya i en història de les institucions catalanes dels segles XVI i XVII. Era membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans des de l’any 2002.
Eva Serra va exercir la docència en diverses universitats catalanes i va treballar en editorials com ara Salvat, Edicions 62 i Gran Enciclopèdia Catalana. Era professora emèrita del Departament d’Història Moderna de la UB. Va participar en diversos grups d’investigació i és autora de nombrosos llibres i articles científics, com La Guerra dels Segadors, La revolució catalana de 1640 i el quart volum de l’obra Història, política, societat i cultura dels Països Catalans, entre d’altres. Va col·laborar en obres col·lectives com a especialista en el segle XVII i en història agrària de l’edat moderna. També és autora de l’estudi sobre les vicissituds de la cultura pactista catalana del volum corresponent als segles XVI i XVII de l’obra col·lectiva Història de la cultura catalana. Va rebre el Premi Justícia de Catalunya 2008, juntament amb Eduard Enrech i Larrea, degà dels jutges de Lleida.
Tal com recorda l'historiador Tomàs de Montagut, membre també de la Secció Històrico-Arqueològica de l'IEC, l'obra d'Eva Serra «és el resultat de plantejaments de llarga durada que han estat ben innovadors pel que fa a la valoració de les institucions politicoadministratives de Catalunya de l’època i la incardinació d’elles en una societat catalana (...) És un punt de referència obligat per a tot estudiós de la història moderna de Catalunya».
 L’historiador de l’art Joaquim Garriga va morir el 20 de juliol passat. Nascut el 1945, era doctor en història de l’art per la Universitat de Barcelona i s’havia especialitzat en la història de l’art d’entre els segles XVI i XVIII. Era membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans des de l’any 2002, on exercia de tresorer des del 2014 (anteriorment n’havia estat secretari des del 2006).
Garriga va ser professor del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona del 1977 al 1996, i catedràtic d’història de l’art modern a la Universitat de Girona des del 1996. Va centrar la docència i la recerca en l’arquitectura i les arts del Renaixement a Europa, sobretot a Itàlia i a Catalunya, i va investigar en particular els procediments moderns de representació perspectiva i la seva difusió en els tallers de pintors dels segles XV i XVI. Sobre aquestes temàtiques va publicar nombrosos articles i llibres, entre els quals destaquen Renacimiento en Europa (volum de fonts i documents per a la història de l’art, 1983), L’època del Renaixement (en col·laboració amb Marià Carbonell, volum IV de la Història de l’art català, 1986) i Qüestions de perspectiva en la pintura hispànica del segle XVI (tesi doctoral, 1990).
També va publicar treballs de documentació, estudi i difusió científica del patrimoni històric i artístic català en un gran nombre d’obres col·lectives, com Història de la cultura catalana (volum II, 1997), L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura (volum II, 2003), Catàleg d’escultura i pintura dels segles XVI, XVII i XVIII (Museu F. Marès de Barcelona, 1996) i Catàleg s. XVI-XX (Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, 2004); i, igualment, en molts catàlegs d’exposicions, com «Thesaurus», «L’època dels genis», «Millenum», «De Flandes a Itàlia», i «La col·lecció de tapissos de la Seu Vella de Lleida», entre d’altres. Formà part del grup de recerca Història de l’Art del Renaixement i del Barroc de la Universitat de Girona.
Va ser membre del Consell Rector del Patronat del Museu Nacional d’Art de Catalunya, de la Comissió del Patrimoni Cultural de Catalunya i de la Comissió del Patrimoni Cultural de Girona, i del Patronat de la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic.
|
