|
Inclou orientacions i propostes que pretenen resoldre les qüestions tipogràfiques i alguns aspectes lingüístics de detall no regulats per la normativa lingüística actual, com a resultat de l’experiència professional dels serveis de correcció de l’IEC. L’objectiu principal del web és ajudar a homogeneïtzar i a millorar els textos formals que es redacten i es publiquen en aquesta institució.
 |
|
Critèria es va presentar a l'IEC el 3 de juliol
|
L’IEC, la primera editora científica en llengua catalana, ha publicat més de quatre mil tres-centes obres des que es va fundar l’any 1907. L’edició d’aquests treballs hauria estat impensable sense la tasca d’un gruix de persones que n’han tingut cura i que han vetllat per dur-les a terme amb qualitat científica, lingüística i tipogràfica. En la feina diària dels correctors, es plantegen qüestions tipogràfiques i petits dubtes lingüístics no resolts encara per la normativa de la Secció Filològica; aquestes qüestions i dubtes s’han pogut plantejar i resoldre gràcies a l’experiència professional adquirida en la correcció i l’edició de les publicacions de l’IEC, experiència que, quan ha estat convenient, s’ha acabat consolidant en un criteri interpretatiu. El Servei de Correcció Lingüística i la Unitat de Correcció del Servei Editorial de l’Institut han recollit les orientacions i les propostes dels diferents serveis de correcció de l’IEC que s’han succeït des del mes de setembre de l’any 1991 i han llançat Critèria, un espai web disponible a l’adreça http://criteria.espais.iec.cat. L’espai web es va presentar el 3 de juliol a l’Institut, en el marc del IV Seminari de Correcció de Textos: «Eines en línia de l’IEC per a la traducció i la correcció de textos».
Critèria recull, per exemple, regles per a l’ús de les majúscules i les minúscules, orientacions sobre la traducció de noms propis a altres llengües o la redacció de les referències bibliogràfiques, incloent-hi les de piulades al servei de microblogs Twitter. El web ofereix, també, eines específiques per a la correcció i la traducció dels textos publicats per l’Institut, i conté una intranet adreçada especialment als col·laboradors externs de l’IEC. També és voluntat dels responsables de l’espai web Critèria ajudar a homogeneïtzar i a millorar els textos formals que es redacten i s’editen en general, i dotar d’eines lingüístiques i tipogràfiques contrastades els treballadors autònoms que es dediquen a la correcció i a la traducció professionals.
 L’espai web es compon de les pàgines habituals en aquesta mena de recursos ―una salutació inicial, una presentació, els crèdits i una pàgina de contacte― i de dos grans apartats: d’una banda, el conjunt d’entrades amb accés obert; de l’altra, la intranet adreçada exclusivament als col·laboradors de l’IEC, a la qual es pot accedir mitjançant les claus corresponents facilitades pel Servei de Correcció Lingüística o la Unitat de Correcció del Servei Editorial.
El precedent de Critèria a Internet és la pàgina web de l’Oficina de Correcció i Assessorament Lingüístics (OCAL) de l’IEC ―que fou activa entre el juny del 2003 i el desembre del 2004― i que encara està disponible en línia temporalment (https://www.iecat.net/institucio/presidencia/ocal).
Reivindicar la feina de correcció de textos
Des del 1907, la correcció de textos i la traducció acurades han estat una preocupació de tots els membres de l’IEC que han tingut la responsabilitat de redactar o publicar obres i altres documents per a aquesta institució. Així ho posa de manifest l’estudi Cent anys de correcció de textos i normalització a l’Institut d’Estudis Catalans (1907-2007), de Josep M. Mestres, actual cap de Correcció de l’IEC. Publicat a començament del 2012, el llibre explica que el 1907, el mateix any de la fundació de l’IEC, es van nomenar els dos primers secretaris redactors de l’IEC, Jordi Rubió i Balaguer i Ramon d’Alòs i de Dou, que desenvolupaven tasques com la transcripció de documents, la traducció i revisió d’originals, la confecció d’índexs alfabètics i la correcció de les proves d’impremta de les obres en curs d’edició. En el procés de publicació intervenien també correctors d’estil i correctors de proves.
L’any 1913 es va incorporar a l’IEC el primer corrector professional amb aquesta categoria, Emili Vallès i Vidal, i el 1932 ho va fer la primera correctora professional, Rosalina Poch i Ferrer, tots dos nascuts a Igualada. D’aleshores ençà, han estat molts els correctors i correctores que han passat per l’Institut, un gremi «sovint mal comprès i a vegades injustament bescantat», tal com afirma en el pròleg Francesc Vallverdú, membre de l’IEC i impulsor de l’estudi que signa Mestres. Segons Vallverdú, «l’activitat del corrector de textos mereixeria una consideració social més àmplia, si fóssim plenament conscients que aquesta feina és una de les claus per a entendre el miracle de la supervivència de la cultura literària catalana després de tantes vicissituds».
Podeu veure al canal de l'IEC a Youtube els vídeos del IV Seminari de Correcció de Textos: «Eines en línia de l’IEC per a la traducció i la correcció de textos» |
