L’acte inaugural va ser presidit per Joandomènec Ros, president de l’IEC, i hi van intervenir Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística de la Generalitat, i Joan Pujolar, president de la SOCS. Pujolar va destacar que l’objectiu de la commemoració «no és tant celebrar els quaranta anys de la SOCS, sinó els quaranta anys de la sociologia a casa nostra» i que serveixi per a fer una «reflexió acadèmica d’aquesta disciplina». L’acte també va incloure la conferència «La sociolingüística catalana, de la resistència a la institucionalització», amb les intervencions de Joaquim Torres i d’Emili Boix, tots dos expresidents de la SOCS.
El Grup Català de Sociolingüística es va convertir, l’any 2004, en l’Associació de Sociolingüistes de Llengua Catalana (ASOLC) i més endavant va passar a anomenar-se Societat Catalana de Sociolingüística, en integrar-se a l’Institut d’Estudis Catalans. Entre els seus membres fundadors hi ha Lluís Vicent Aracil, Antoni Maria Badia i Margarit —que en va ser el primer president—, Francesc Vallverdú, Joaquim Torres, Joan Martí, Jordi Carbonell, Aina Moll, Vicent Pitarch, Gentil Puig i Modest Reixach. També hi han estat vinculats al llarg dels anys molts altres membres de la Secció Filològica de l’IEC, com Isidor Marí, Joan Albert Argenter, Miquel-Àngel Pradilla i Lluís B. Polanco, i estudiosos rellevants com Joan Fuster, Amparo Tusón i Helena Calsamiglia.
A la SOCS s’han anat incorporant les successives generacions de sociolingüistes de totes les orientacions: antropològica, variacionista, sociològica, educativa, de planificació, de ciència política i de psicologia social. Tot i que ha estat principalment una societat científica, s’ha distingit pel seu contacte continuat amb moviments socials i polítics. Ha fornit la base intel·lectual per a la concepció de les polítiques lingüístiques als països de parla catalana i ha mantingut també un contacte constant amb l’activisme i el voluntariat lingüístic.
Article Quaranta anys de sociolingüística, de Joan Pujolar
|