En avaluar la qualitat d'una cartografia de sòls suposa que l'edafòleg coneixia el seu ofici i tenia experiència suficient. Per tant, s'admet que són correctes:
– la densitat d'observacions (que s'han d'indicar en la memòria del mapa)
– les decisions adoptades en cada punt.
Els controls de qualitat referents a la descripció de sòls es poden agrupar en:
– controls ocasionals:
• assaig comparatiu entre diversos prospectors.
• controls entre descripcions de camp i anàlisis de laboratori
–controls sistemàtics:
• controls de validesa: seguiment de la normativa de descripció.
• controls de coherència: coherència i compatibilitat entre les dades corresponents a un mateix sòl.
• controls de versemblança: avaluar si les dades obtingudes tenen valors acceptables, tenint en compte els coneixements generals de la zona.
La fiabilitat d'una cartografia fa referència a la confiança amb la qual es poden predir les propietats i comportament del sòl d'un indret determinat.
La fiabilitat depèn de:
– l'amplitud amb què s'ha definit la unitat cartogràfica.
