Els sòls amb un horitzó de superfície amb una estructura inestable, en rebre l'impacte de les gotes de pluja o dels aspersors, tenen tendència a formar un segell d'uns pocs mil·límetres de gruix (en humit) o crosta superficial (en sec). El procés és degut al col·lapse dels agregats.
Importància: gran a l'àrea mediterrània.
Funcions del sòl afectades:
N'és afectada la nascència de les plantes, disminueix la infiltració de l'aigua, a disponibilitat d'aigua per a les plantes i augmenten, en canvi, l'aigua d'escolament superficial i el risc d'erosió.
Cliqueu la imatge Segellament i encrostament: estructura laminar
d'una crosta superficial (J. Porta)
Criteris de diagnosi:
Estudi del sòl al camp. Estudis micromorfològics.
Cliqueu la imatge Formació de crosta superficial per efecte de l'esquitx:
la plàntula neix aprofitant l'esquerdament de la crosta.
(M. A. Aran)
Prevenció i control:
Evitar l'impacte directe de les gotes de pluja mitjançant una coberta protectora (vegetació o mulch). Millorar l'estructura de l'horitzó superficial aportant matèria orgànica. Augmentar la freqüència de reg per aspersió a fi de mantenir la superfície del sòl humida o bé utilitzar pulveritzadors que produeixin gotes de mida més petita.