enllaços d'interès

informacions interès

documents interès

 

inici

mapa web

 
 

PROTECCIÓ DE SÒLS  Catalunya - les Illes Balears / Principat d'Andorra

 
 

protecció de sòls (informació general)

 

Declaració de Viena sobre el Sòl

 

funcions dels sòls

criteris sostenibilitat

processos de degradació i control

criteris protecció sòls

indicadors de qualitat

mapes de sòls

informació de sòls per a què?

finalitat dels mapes de sòls

sèries de sòls i correlació

característiques d'un mapa

gestió i interpretació d'informació de sòls a l'espai digital

catàleg de sèries i tipus de sòls de Catalunya

presentació

criteris

tipus de sòls (> 2010)

sèries de sòls (1993 - 2009)

SÈRIES DE SÒLS

QUÈ SÓN LES SÈRIES DE SÒLS?

– Constitueixen la categoria jeràrquica més detallada en un sistema de
   classificació de sòls.

– Són pràcticament independents del sistema taxonòmic al qual es refereixen
   (Boulaine, 1980).

– Cada sèrie de sòls representa una classe específica de sòl amb un conjunt
   únic de característiques físiques, químiques i mineralògiques. És la categoria més
   homogènia en taxonomia.

PER A QUÈ SERVEIXEN LES SÈRIES DE SÒLS?

Constitueixen un vehicle essencial per a transferir informació edafològica i coneixement d'un indret (allà on s'ha obtingut) a un altre (allà on hi ha sòls semblants).

QUINS SÒLS INTEGREN UNA SÈRIE DE SÒLS?

Els sòls d'una sèrie determinada

– tenen propietats observables similars;

– tenen reaccions similars pel que fa a l'ús i maneig;

– tenen horitzons similars en llurs disposició i característiques;

– són sòls homogenis, desenvolupats a partir d'un material originari determinat;

– presenten propietats que varien dins d'un interval estret definit. L'horitzó
   superficial i trets com el pendent, la pedregositat, el grau d'erosió i la posició    topogràfica poden variar, llevat que aquests trets estiguin associats a    diferències significatives en les classes i la disposició dels horitzons.

COM ES DIFERENCIEN LES SÈRIES DE SÒLS?

Per a diferenciar sèries de sòls es fan servir, en general, els criteris següents, que s'han de concretar per a cada país o àmbit geogràfic:

– classes, gruixos i disposició dels horitzons;

– estructura, color, textura, reacció, consistència, contingut en carbonat càlcic i
   sals solubles, matèria orgànica, elements grossos i composició mineralògica.

Una diferència significativa en alguna d'aquestes propietats pot ser la base per a identificar sèries diferents. Molt rarament hi ha sèries que només difereixin en una d'aquestes característiques, atès que, en estar relacionades amb l'edafogènesi, en varia més d'una al mateix temps.

Una sèrie està perfectament caracteritzada en

– la posició en el paisatge, el pendent i el material originari;

– el pla morfològic: seqüència d'horitzons, estructura, color, elements grossos,
   profunditat, etc.;

– el pla funcional: règim de temperatura, classe de drenatge, permeabilitat, etc.;

– el pla mineralògic: naturalesa dels minerals d'argila i altres;

– el pla analític: granulometria, reacció, capacitat d'intercanvi catiònic (CIC),
   continguts en ferro, carboni, calcària, etc.;

– interval de variació admès per a cadascuna de les característiques.

COM ES DENOMINEN LES SÈRIES DE SÒLS?

Una sèrie acostuma a portar el nom del lloc on ha estat descrita per primera vegada, i és un indret al voltant del qual aquell sòl es troba ben representat.

Per això les sèries han de ser descrites per a cada territori i han de portar noms locals que s'hi adiguin. En reunions i en treballs científics s'utilitzen nivells jeràrquics superiors.

CORRELACIÓ

Cada sèrie ha de ser descrita d'una manera detallada, seguint un format normalitzat aplicat pels diferents equips de prospecció. La definició és dinàmica, atès que es pot millorar al llarg del temps, a mesura que augmenta el coneixement del sòl que serveix per a definir una sèrie determinada.

Per tal d'evitar que hi hagi duplicacions, el Departament d'Agricultura dels EUA (USDA) va crear la figura del correlator, amb tres funcions molt importants:

– comprovar que cada aportació d'una nova sèrie ho és realment i que ha estat descrita amb la forma normalitzada establerta

– mantenir al dia un registre únic de sèries;

– verificar si els límits establerts per a unitats cartogràfiques coincideixen amb les
   de mapes prèviament realitzats.





Els límits de les unitats cartogràfiques són concordats en aquests
dos fulls de mapa, gràcies a una supervisió de correlació portada
a terme pel correlator general del mapa
(J. A. Martínez-Casasnovas)


La tasca de correlació és molt important i, evidentment, només pot ser portada a terme per especialistes amb molta experiència en cartografia de sòls que facin llur treball de manera independent i sistemàtica.



mapa de zones cartografiades

mapes de sòls existents

cercador per municipis / parròquies

cercador per quadrícules

mapes a petita escala i d'interès històric

base bibliogràfica

sòls en imatges