La gleïtzació no és un problema generalitzat; és una característica dels sòls d'aiguamolls i del delta de l'Ebre. A Catalunya s'ha de considerar un procés natural i no una degradació.
Importància: localitzada.
Cliqueu la imatge Gleïtzació: trets d'oxido-reducció (clapejats i
concrecions negres de ferro i manganès)
derivats d'un excés d'aigua al sòl
(J. M. Alcañiz)
Funcions del sòl afectades:
Producció alimentària (restringida a espècies adaptades a l'excés d'aigua), funcions hidrològiques (infiltració, filtratge, afectació de la capa freàtica), funcions de suport d'edificacions i infraestructures.
Criteris de diagnosi:
La presència de comunitats de plantes hidròfil·les n'és un indicador. Estudi del perfil del sòl (mal drenatge, colors grisos de reducció, o clapejats i concrecions de ferro i manganès, presència de sulfurs, etc.).
Prevenció i control:
Els sòls amb processos de gleïtzació constitueixen ecosistemes a protegir i poden ser utilitzats per al conreu de l'arròs.
Cliqueu la imatge El conreu de l'arròs (amb denominació d'origen)
constitueix una bona possibilitat d'ús dels sòls
amb excés d'aigua. L'Empordà (J. Porta)
;)
;)
