 La Societat Catalana d’Ordenació del Territori (SCOT) és filla del Congrés de Cultura Catalana (clausurat l’any 1977), concretament de l’àmbit VIII, sobre l’ordenació del territori. Aquesta filial de l’Institut d’Estudis Catalans, amb aquell origen, activa ara, en un moment clau per al país, un congrés per a l’any 2014 fet a partir d’una plataforma de diàlegs o fòrum.
El motiu principal és la reversió a la societat dels coneixements, de les branques de la ciència i de la tècnica, articulades al voltant de la SCOT, una entitat integradora. En la situació actual, similar a la d’aleshores, de confirmació de la sobirania del poble i de vocació de construcció del país, la SCOT vol oferir i aportar alternatives, bé que en contextos diferents. Aquest congrés és fruit d’un procés de diàleg, amb materials científics i acadèmics, tècnics i professionals, amb l’objectiu de produir alternatives a l’estat actual del territori i l’urbanisme del país. El procés, engegat a mitjan 2012, s’ampliarà amb la potència de la plataforma 2.0 del web de la SCOT (www.scot.cat).
Situació complexa del territori i de l’urbanisme
La situació del país és complexa pel que fa als temes de l’ordenació del territori i de l’urbanisme. Catalunya hereta, amb una àmplia i llarga tradició, dues línies de treball no prou connectades: l’urbanisme a escala local i l’ordenació del territori a escala nacional. Una integració entre escales és bàsica. Cal integrar un urbanisme municipal fort i una acció de planificació territorial gradual i expansiva. En primer lloc, tenim l’experiència de les polítiques urbanes que permeteren superar els dèficits de qualitat de vida, de la població a les ciutats, deguts a l’especulació i al franquisme. En aquesta línia, cal dir que els trenta anys de democràcia municipal tenen un bagatge més positiu que negatiu en el tema de referència. Pel que fa a la planificació territorial, aquesta està emmarcada en dues etapes diferents. En els orígens, està limitada a un esquema genèric de Pla Territorial General del Catalunya, sense continuïtat en les escales territorials i sectorials de planejament (anys vuitanta i noranta), i amb un fort impuls, en totes les escales de planificació territorial, en els darrers anys. A aquest impuls bàsic de planificació, s’hi van sumar altres nivells més qualificats, com els derivats del paisatge (Conveni Europeu del Paisatge signat l’any 2000 per Catalunya), l’habitatge i els temes de l’escenari ambiental, entre altres.
Territori i urbanisme, bàsics en la construcció de Catalunya
D’una banda, tenim l’urbanisme local, fruit del model polític de la transició, que ara està en crisi per raons polítiques. Les polítiques de Catalunya s’han recolzat en un urbanisme de base local o municipal, no solament en relació amb la planificació urbanística, sinó també per la llarga experiència de gestió pública, tant pel que fa a projectes com a mètodes i a noves eines de política urbana. Aquesta línia ha estat sotmesa, en els anys de pressió dels sectors financer i immobiliari, a una tensió alta; conseqüència dels impactes —encara que limitats a determinats indrets— provocats per la corrupció i el trencament de l’equitat urbana.
D’altra banda, la planificació territorial de Catalunya, completada en la darrera etapa, és un fet remarcable, però està mancada d’instruments de política i de gestió inter i supralocal. Les eines d’administració efectives continuen en els dos plans damunt dits: el local i el nacional. El país té un mosaic de plans que han originat, però, una restitució de la mirada local, en el nou marc dels sistemes territorials, com els d’espais lliures o els d’infraestructures. Aquesta situació és nova. Tenim, finalment, un model complex de totes les escales i de totes les temàtiques. Però no tenim recursos ni eines a una escala equivalent. No solament perquè la nova organització administrativa del país no està tancada —tema que fou central en el Congrés de Cultura Catalana de 1977 i, especialment, en l’àmbit VIII—, sinó també perquè l’escenari de crisi econòmica i política redueix els recursos de gestió i trasllada el debat al tema central polític de la sobirania. Però, en tot cas, el futur del país necessita propostes alternatives que integrin aquesta complexitat i tensió, perquè territori i urbanisme són elements clau de la realitat de Catalunya.
La SCOT organitza un fòrum i un congrés el 2014 per fer país
En aquest context, la SCOT fa de pont entre el Congrés original i la situació actual. Amb un conjunt de diàlegs de base científica i acadèmica, tècnica i professional, es farà un fòrum i un congrés el 2014. Coordinat amb el ritme de la nostra institució mare, l’IEC, i de la societat catalana. Els diàlegs i la plataforma 2.0 permetran construir alternatives (propostes, recomanacions i suggeriments) a la situació actual del territori i de l’urbanisme del país. També hem impulsat contactes amb els col·legis professionals i les associacions del país per a articular-les i s’ha ofert fer camí conjuntament amb el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. El Congrés, fruit del Fòrum, intenta millorar el país, tal com va fer l’àmbit VIII, sobre l’ordenació del territori, del Congrés de Cultura Catalana, el qual, constituït en assemblea el dia 9 d’octubre del 1975 a Barcelona, féu vint-i-vuit actes més, tant assemblees com reunions de treball, fins a l’Assemblea final del dia 25 de setembre de 1977, a Tortosa. Mirem els orígens per construir, com aleshores, un futur millor per al nostre país.
|
