La Societat Catalana d’Estudis Jurídics (SCEJ) va dur a terme el dia 1 de desembre passat una jornada d’estudis sobre Enric Prat de la Riba per analitzar la personalitat d’aquest polític des de diversos caires, atès que es tracta d’una personalitat polifacètica en el seu objectiu de construir un país.
La SCEJ està dedicada a l’estudi del dret i, amb aquest acte, ha volgut contribuir amb un primer tret en la commemoració del centenari de la mort de Prat de la Riba. La seva obra té una gran projecció jurídica: va construir el relat polític de la revindicació del dret a l’autogovern del país, i va fer el primer pas cap a una administració pública dos-cents anys després de l’ensulsiada de la Guerra de Successió.
També, entre les diverses estructures i serveis de país, no va deixar de banda, com a advocat i fundador de la Revista Jurídica de Catalunya, l’estudi del dret català, que aleshores es trobava en una situació de desconeixement. Ho va fer per mitjà de l’Oficina d’Estudis Jurídics, a través de la qual va fer una sèrie de publicacions, entre les que destaca El dret civil català, d’Antoni M. Borrell, i es plantejà la necessitat d’afrontar l’elaboració d’un nou codi civil de Catalunya a partir d’una tasca legislativa compiladora de tot el dret que s’encetaria durant la República i que l’actual Parlament està culminant amb els treballs del llibre sisè.
Al llarg de la jornada d’estudis, es va analitzar la figura del polític dins del context històric, des dels orígens a la darreria del s XIX; també, l’home doctrinari, a partir de l’assaig polític La nacionalitat catalana; el periodista director de La Veu de Catalunya; la faceta de dirigent de partit, i l’home de govern. I, tot, a partir d’uns eixos basats en una administració eficient amb l’Escola d’Administració Pública per a la formació dels funcionaris; la cultura de les grans institucions com l’IEC i la Biblioteca de Catalunya; a les escoles, la formació de mestres i els estudis de l’escola del treball, a més de les biblioteques populars i la configuració d’unes infraestructures modernes pensades des del conjunt del país ―telèfons, carreteres, ferrocarrils i transport aeri―, amb l’objectiu de construir un país més culte amb una economia creixent i una administració amb vocació d’estat que deixà una petja que serví de fonaments de la Generalitat.
Aquesta jornada va aprofundir en la personalitat i la seva obra amb una perspectiva rigorosa, i deixant de banda els tòpics de la seva aportació doctrinal a La nacionalitat catalana. També, destacant la modernitat i actualitat del seu missatge, encara vigent avui, en essència. Hem fet un primer pas per a contribuir al coneixement del personatge i una obra essencials per al coneixement de la Catalunya d’avui. |
