S’escau, aquest juliol del 2016, el vuitantè aniversari del cop d’estat del general Franco, que va ser l’inici d’una guerra civil que es va allargar durant gairebé tres anys. Un cop acabada, els vencedors van posar en marxa una repressió criminal que va costar la vida a més d’un centenar de milers de ciutadans. Amb la caiguda de Catalunya, el gener-febrer del 1939, prop de mig milió de persones van creuar les fronteres catalanes camí d’un exili que per a molts es va allargar fins la seva mort en terres estrangeres. El cop militar del 17-19 de juliol de 1936 va comportar un colossal trasbals per als governs de la República i de la Generalitat de Catalunya. A seguit d’aquella revolta, l’executiu català va haver de fer front a l’acció criminal de grups radicals que pretenien avantposar la revolució social a guanyar la guerra al feixisme. La Generalitat va haver de formar un exèrcit que va combatre tant al front d’Aragó com a la defensa de Madrid. També va haver d’organitzar a corre-cuita la sortida del país camí de l’exili d’importants grups conservadors que fugien de la repressió dels anarquistes. L’esclat de la Guerra va exigir una nova economia, que va tenir dos aspectes significatius: les col·lectivitzacions i la indústria de guerra que alimentés d’armament els exèrcits catalans. La Generalitat va haver de tenir cura, així mateix, de la salvaguarda del patrimoni artístic i cultural català. També el sistema sanitari va haver de fer front als nombrosos ferits que van arribar del front. D’avui per demà el Govern de la Generalitat va haver d’organitzar un sistema d’ordre públic i una justícia que s’adaptessin a la nova situació provocada per la Guerra i per la inestabilitat social que va generar. Catalunya, com ja havia succeït abans del 18 de juliol de 1936, va haver de defensar l’autogovern configurat en l’Estatut d’autonomia del 1932, de les escomeses centralistes del Govern de la República, que va aprofitar aquella tràgica situació per immiscir-se en l’acció de govern de l’executiu presidit per Lluís Companys. Per estudiar aquestes i altres problemàtiques sorgides de la revolta militar del 1936, la Societat Catalana d’Estudis Històrics, filial de l’IEC, i el Centre d’Història Contemporània de Catalunya, de la Generalitat de Catalunya, han convocat un simposi científic que, sota el títol de «A 80 anys del cop d’estat de Franco. La Generalitat de Catalunya i la Guerra Civil (1936-1939)», estudiarà el paper que va acomplir el Govern català durant la Guerra. Se celebrarà els dies 1, 2 i 3 de desembre a la Sala Pere Coromines de l’IEC, i hi participaran més de quaranta especialistes.

Tweet

---