 L’Institut d’Estudis Catalans, des de la Secció de Ciències i Tecnologia i des de la Institució Catalana d’Estudis Agraris, ha estat sensible, com no podia ser d’una altra manera, a la crida de les Nacions Unides, que, a instàncies de la FAO, va declarar el 2015 Any Internacional dels Sòls. Ens podem preguntar que per què un Any Internacional dels Sòls, amb la quantitat de problemes que hi ha al món. La preocupació per les interrelacions entre població i recursos, el sòl, en definitiva, ve de lluny.
Analitzant les afirmacions de Thomas R. Malthus, que havia publicat el 1798 i el 1803 Essays on Principles of Population i que moria a Bath el 1834, podem afirmar que les seves prediccions no es van arribar a complir en el seu temps. La humanitat va ser capaç de gestionar millor la natura per produir més aliments. Això var ser possible gracies als treballs d’un químic excepcional, Justus von Liebig (1803-1873), que l’any 1840 va donar a conèixer els resultats de les seves recerques en el llibre Química i les seves aplicacions a l’agricultura i a la fisiologia. Els treballs de Liebig van fer abandonar definitivament la teoria de l’humus, d’acceptació molt generalitzada en aquests anys, segons la qual les plantes es nodrien d’humus. Descobrir la nutrició mineral de les plantes per part de Liebig va representar assentar les bases de la fertilització dels sòls i va permetre augmentar considerablement la producció d’aliments. Avui entenem millor el paper de l’humus en l’estructuració i el comportament físics dels sòls i en la necessitat que es mineralitzi per a alliberar nutrients absorbibles per a les plantes. Després vindrien molts altres avenços en el món de l’agricultura, que han portat al miratge actual de l’Europa dels excedents d’aliments. Però aquesta no és una situació generalitzable a una bona part de països del món.
Sabem nodrir millor les plantes, disposem de laboratoris d’anàlisis de sòls per a poder precisar millor el que necessiten els cultius, però no gestionem millor els sòls. En molts casos, se’ns degraden davant la nostra mirada indiferent. Podem afirmar que hi ha una permissivitat silenciosa enfront de la progressiva degradació i pèrdua d’aquest recurs natural no renovable a escala humana que és el sòl. Aquesta permissivitat només es pot explicar, que no justificar, perquè es pugui pensar que de sòl n’hi ha molt i perquè la degradació dels sòls, la pèrdua física del recurs, és lenta i, per tant, poc aparent. Per mecanitzar hem anat eliminant els bancals de pedra seca amb els quals els padrins, sàviament, anaren entapissant el territori per conservar el sòl i per recollir l’aigua de pluja, construccions que Joan Margarit descriu als seus poemes com a escales de gegants. Eliminem els bancals, sense que cap llei obligui a preveure mesures substitutòries compatibles amb la mecanització, i deixem que cada pluja se’ns emporti per sempre una mica de la part més fèrtil dels nostres sòls. D’altra banda, els planificadors avançats ja preconitzen que es respectin els sòls de zones periurbanes i que no es segellin permanentment amb construccions, no tant per la seva producció agrícola com pels efectes beneficiosos per a la salut i la qualitat de vida de les persones que viuen a la ciutat.
Podríem anar desgranant altres processos de degradació de sòls, que són els que justifiquen la preocupació de les Nacions Unides i de la FAO i que expliquen el perquè de l’Any Internacional dels Sòls i que el 5 de desembre de cada any sigui el Dia Mundial dels Sòls. Per a fer front a la seguretat alimentària a escala global, cal evitar que es perdin els sòls de millor qualitat, i per a aconseguir-ho cal la plena conscienciació de la societat civil i els responsables de la presa de decisions sobre la profunda importància del sòl per a la vida humana; cal educar el públic en el paper crucial que té el sòl en la seguretat alimentària, l’adaptació i la mitigació del canvi climàtic, els serveis ecosistèmics essencials, la mitigació de la pobresa i el desenvolupament sostenible.
Notícia relacionada: Una exposició commemora l’Any Internacional dels Sòls a la Casa de Convalescència |
