La construcció d’un pensament filosòfic ferm i coherent és un repte difícil que necessita la col·laboració i la complicitat de moltes persones i de diferents generacions. A la Catalunya contemporània, i amb vista aconseguir aquest objectiu, ha pesat molt el nom de Ramon Llull (reivindicat des de diferents àmbits i posicions ideològiques), s’ha reivindicat, també (i sobretot en l’àmbit acadèmic), la figura de Francesc Xavier Llorens i Barba, i s’han portat a terme iniciatives institucionals com ara la creació de societats filosòfiques i la gestació de diferents congressos (començant pel Primer Congrés Universitari Català i arribant a l’actual IV Congrés Català de Filosofia). En dos moments crucials de la cultura catalana van nàixer la Societat Filosòfica, ara tot just fa dos-cents anys, i la Societat Catalana de Filosofia (l’any 1923) dins del marc de l’Institut d’Estudis Catalans. D’ambdues fites, en som hereus quan mirem el present de fit a fit. La Societat Filosòfica va ser inaugurada a Barcelona l’11 de juliol de 1815 i creada amb la finalitat explícita d’exercitar la metafísica, la física, l’oratòria i la poesia. Entre els seus membres hi ha Joaquim Llaró —que en fou el màxim animador—, A. Monmany, J. Oliveró, B. C. Aribau i Puig i Vehil, J. Martí i Cortada, R. Muns i Seriñà, I. Santpons i R. López i Soler. Ben aviat es donà més pes a les ciències exactes i físiques. Durant la seva vida va mantenir un periòdic manuscrit (Semanario Erudito, després Periódico Erudito), on aparegueren textos retòrics i d’estil encara neoclàssic i treballs científics, però molt pocs d’històrics, d’un to més aviat pedant. Societat políticament antiabsolutista i constitucionalista, filosòficament fou més aviat antiescolàstica, i científicament era influïda per les idees circulants a França i Anglaterra. Es pot resseguir la influència d’Adam Smith en l’aspecte econòmic, de qui traduïren algun fragment, i també la de Rousseau, de l’enciclopedisme i de figures il·lustrades com Domenico Caracciolo. Deixà d’existir, després d’èpoques de molt poca activitat, el 1821, en ingressar la majoria dels seus membres a l’Acadèmia de Bones Lletres o a la de Ciències i Arts de Barcelona. Aquest 2015, la Societat Catalana de Filosofia, en col·laboració amb la Societat de Filosofia del País Valencià i l’Associació Filosòfica de les Illes Balears, convoca per als dies 25, 26, 27 i 28 de novembre el IV Congrés Català de Filosofia, amb la voluntat de debatre els problemes que la filosofia té plantejats tant a casa nostra com arreu. En la commemoració del set-centè aniversari de la mort de Ramon Llull i del bicentenari de la creació de la Societat Filosòfica (a Barcelona), la ciutat de Vilafranca del Penedès acollirà aquestes jornades de treball. El congrés rep el suport de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, de la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació de la Universitat de València, del Departament de Filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona, del Departament de Filosofia i Treball Social de la Universitat de les Illes Balears, del Departament de Filosofia de la Universitat de Girona, de la Càtedra Ferrater Mora, de la Fundació Francesc Pujols, de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès i del Consell Comarcal de l’Alt Penedès. A banda de celebrar-s’hi tres ponències marc sobre filosofia contemporània a càrrec dels doctors J. Manuel García-Carpintero, Fina Birulés i Òscar Brenifier, s’hi organitzen taules en què s’abracen tots els àmbits de la filosofia i es fan diverses activitats complementàries, entre les quals hi ha una classe concert en què es casaran les músiques de Friedrich Nietzsche i de Theodor Adorno (amb estrenes de música fins avui inèdita), es representarà teatralment l’hiparxiologi de Francesc Pujols, i una altra activitat en què es presentaran algunes novetats editorials (com el De Ànima d’Aristòtil en català, per la Fundació Bernat Metge, i el darrer volum de la col•lecció de pensament català de la Càtedra Ferrater Mora). Com a simposis específics, el congrés n’acull sis. Tres que giren al voltant de tres filòsofs —Francesc Xavier Llorens i Barba, Jacques Derrida i René Descartes— i uns altres tres de temàtics dedicats a l’idealisme alemany, a l’ètica i la política i a l’estètica gustatòria. A més, en el transcurs del congrés, els alumnes de batxillerat del Penedès participaran en un taller sobre les neurociència i la creativitat; i és que, de fet, el paper de la filosofia en l’ensenyament obligatori és un dels temes que reben un tracte específic en el congrés. Després de la celebració del I Congrés Català de Filosofia a l’IEC (l’any 2007) i, després dels que s’han fet a Sueca i a Palma, el d’enguany a Vilafranca del Penedès (dins els actes de la capitalitat cultural de Catalunya que representa la capital del Penedès) acull un IV Congrés en què, a banda de les aportacions al voltant de la història de la filosofia catalana, es mostrarà un ampli ventall de tot el que avui es treballa arreu dels Països Catalans i que inclourà un total cent seixanta-cinc comunicants i conferenciants, entre els quals hi ha els millors especialistes que trobem arreu de la cultura catalana. I hi seran presents també ponents de totes les universitats catalanes i congressistes provinents de Mèxic, Portugal, Itàlia i França. Tota la informació es pot consultar al web http://iv-congres-catala-filosofia.espais.iec.cat i també es pot seguir per Facebook i Twitter.

Tweet

---