.jpg) Els dos gran projectes internacionals de cartografia i topografia antiga del món romà amb finalitats científiques, la Tabula Imperii Romani (TIR) i la Forma Orbis Romani (FOR), s’han desenvolupat durant el segle XX sota els auspicis de la Unió Acadèmica Internacional (UAI).
La TIR es proposava elaborar la cartografia de síntesi, amb referències i comentaris, de totes les recerques arqueològiques i textuals dels països que van formar part de l’Imperi romà. La iniciativa va partir del geògraf anglès O. G. S. Crawford i va ser impulsada per una comissió creada al XII Congrés Internacional de Geografia (1928). L’objectiu era preparar «un mapa de tot l’Imperi romà» sobre la base de l’International Map of the World, que en aquells anys s’acabava d’elaborar a escala 1:1.000.000, subdividit en cinquanta-sis fulls que cobrien tot el món romà. De seguida es van començar a confeccionar els primers prototips i a partir del 1934 van aparèixer les primeres publicacions.
A l’endemà de la Segona Guerra Mundial i després d’un període d’interrupció de l’activitat, el projecte es va reprendre amb força gràcies a la seva inclusió en el conjunt de projectes d’investigació patrocinats per la UAI, que el 1953 va crear la comissió internacional encarregada d’establir-ne les directrius científiques i d’impulsar el projecte. El 1954 van recomençar les publicacions amb dos fulls del nord d’Àfrica (H/I-33: Leptis Magna i H/I-34: Cyrene), elaborades per investigadors de la Gran Bretanya. Després es van anar succeint publicacions en els diferents països amb més o menys regularitat fins a un total de vint-i-quatre fulls publicats fins a l’actualitat, el darrer dels quals, el full K-32: Firenze, aparegut el 2006, inclou el nord-oest italià i el sud-est francès i fou elaborat pels equips de la Unione Academica Italiana i l’Académie des Inscriptions et Belles Lettres; en la seva confecció va començar a tenir un paper destacat la utilització de la tecnologia digital.
Per a l’elaboració dels cinc volums corresponents a la península Ibèrica, el 1986 es va constituir, a iniciativa del CSIC , el comitè espanyol de la TIR, en el qual es va integrar també l’IEC. El primer volum va aparèixer el 1991 (full K-29: Porto). El full K/J-31: Tarraco/Baliares va ser realitzat i coeditat per l’IEC i el CSIC el 1997. I el darrer volum peninsular (full J-30: Valentia) sortia d’impremta el 2002.
Paral·lelament, i també des de la UAI, es va dissenyar el programa Forma Orbis Romani (FOR) com una obra de col·laboració entre països destinada a elaborar una cartografia detallada del món romà. Va ser des del primer moment un meritori intent d’unificació metodològica, encaminat a l’edició de cartes arqueològiques seguint un mateix patró que permetés reconstruir el territori de l’antiguitat amb el detall de les escales d’1:25.000 o al màxim 1:50.000, que acompanya el mapa amb els volums respectius amb el catàleg dels jaciments representats. D’aquesta iniciativa deriven nombroses publicacions i col·leccions en diversos països europeus encara avui actives, com per exemple la Forma Italiae per a la península italiana amb més de cinquanta volums apareguts, o les cartes arqueològiques de França i d’Espanya.
L’IEC, present a la UAI des dels primers moments de la creació d’aquest organisme internacional, el 1919, es va sumar molt aviat a aquest projecte FOR i en va publicar un dels primers volums: Forma Conventus Tarraconensis I: Baetulo-Blanda, preparat per Josep de C. Serra Ràfols, amb la voluntat d’iniciar una col•lecció dedicada a aquest important Conventus jurídic de la Hispània romana. Aquesta empresa va quedar interrompuda per la Guerra i la dictadura, però s’ha reprès a partir del 1997 amb la preparació dels volums de la Cossetània oriental i de l’Ager Tarraconensis, que estudien l’arqueologia del territori de l’antiga Tarraco.
En els darrers anys, la progressiva utilització dels sistemes d’informació geogràfica i el desenvolupament de les tecnologies digitals —que obren àmplies possibilitats d’anàlisis comparatives i permeten superar les rigideses de les escales utilitzades en la cartografia generada per a la seva publicació en paper— han comportat una ràpida evolució d’aquests dos projectes. Ja el 2004 la UAI va prendre la decisió d’unificar-los en un sol projecte i de crear la Comissió Internacional per a la TIR-FOR. En el marc d’aquesta Comissió, la reflexió ha portat a la proposta de portar a terme un rellançament d’aquest projecte plantejat d’acord amb el desenvolupament d’una nova metodologia de treball, que inclou l’aplicació optimitzada de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació, tant en la utilització de la gran quantitat d’informació acumulada en tota la llarga trajectòria de la TIR i de la FOR, com en la generació de noves utilitats en les línies d’investigació del projecte i en la seva difusió.
Una debilitat de les publicacions TIR i FOR en paper era el ràpid envelliment que presentaven. La seva transformació en una base de dades en línia permetrà, a més de posar al dia tota la informació ja disponible, mantenir-la actualitzada contínuament.
Aquesta renovació metodològica que proposa la Comissió preveu la digitalització tant del procés com del producte. Això multiplicarà les potencialitats de la TIR-FOR, permetrà estendre’n l’ús a amplis sectors de la població i podrà ser en una eina fonamental per al coneixement i gaudi del patrimoni arqueològic del món romà.
Des del 2013 la UAI ha encomanat a l’IEC la presidència de la Comissió Internacional per a la TIR-FOR i la coordinació del projecte. El grup de països que mitjançant la UAI formen part actualment d’aquesta Comissió (Itàlia, França, Alemanya, la Gran Bretanya, Grècia, Romania, Polònia, Hongria, Bulgària, el Japó i Espanya) han començat a treballar per establir les línies de desenvolupament per portar a terme aquesta actualització del projecte TIR-FOR. Un primer propòsit ja en fase d’execució és la integració de la informació en una base de dades única lligada a un SIG que permetrà disposar, per part de tots els equips integrats en el projecte, d’una potent eina de gestió de la informació arqueològica i textual del món romà d’alta qualitat científica, i per primera vegada amb criteris validats internacionalment, i d’interès europeu i circummediterrani.
|
.jpg)
