.jpg) La biotecnologia és un conjunt d’activitats difícil de definir, perquè si acceptem que és qualsevol activitat que tracta d’obtenir béns o serveis a partir de sistemes vius, hi hem d’incloure, per exemple, tota l’agricultura i la ramaderia en conjunt. En canvi, si només hi acceptem les modernes tecnologies basades en el DNA, ens quedem amb un nombre de tecnologies relativament reduït. En qualsevol cas, el desenvolupament d’algunes d’aquestes tecnologies produeix reaccions diverses, que en l’àmbit europeu poden ser especialment complicades de tractar.
El debat europeu sobre biotecnologies ha de tenir en compte una doble complexitat. D’una banda, la diversitat de les biotecnologies. Podem parlar de tecnologies que impliquen directament humans: les tècniques de diagnòstic basades en el DNA, l’ús de cèl·lules mare —especialment discutides si provenen d’un embrió humà— o la teràpia gènica. Darrerament hi podríem afegir les tecnologies de la informació que fan servir dades sobre el genoma humà o la salut de les persones. També hi ha tecnologies que tenen a veure amb animals, com la clonació, o amb plantes, com és el cas de les plantes modificades genèticament; o aplicacions de microorganismes que, en general, es fan en entorns confinats.
D’altra banda, la complexitat del debat a Europa prové de la diversitat social, cultural i econòmica dels països que formen la Unió Europea. Tenim països amb una tradició cultural amb un fort component religiós, països que han passat de sistemes dictatorials a democràtics recentment i països on la laïcitat està molt arrelada. També hi ha països amb nivells molt diferents de desenvolupament tecnològic, o països en què la indústria i l’agricultura tenen un pes molt divers. Això fa que les diferències siguin grans, fins i tot en les respectives legislacions. Aquesta diversitat de situacions fa que els diversos països prenguin decisions sobre les biotecnologies molt diferents.
Ja fa temps que a Europa es va veure la necessitat de fer reflexions sobre les diverses biotecnologies, atès que a Europa es prenen moltes decisions en aquest camp. La Unió Europea finança programes de recerca i té competència per a regular activitats industrials i comercials directament relacionades amb les biotecnologies. Per exemple, hi ha una regulació europea dels productes farmacèutics i una altra de les tecnologies mèdiques, i també, de l’alliberament deliberat d’organismes modificats genèticament, de la patentabilitat dels productes biotecnològics i de la recerca que es fa amb animals de laboratori. Es pot produir, per tant, una situació contradictòria entre la necessitat de prendre decisions comunes en temes que són competència de la Unió Europea i la diversitat d’actituds que tenen els estats membres que són competents en moltes d’aquestes qüestions.
Els criteris que es fan servir en l’ús de les biotecnologies formen part del que anomenem reflexió bioètica. Amb aquest mot ens referim a una reflexió que tingui en compte els valors que es posen en joc quan plantegem, sobretot, aplicacions de la biologia moderna. Aquests valors poden tenir a veure amb la protecció de la vida i la dignitat humana, la justícia amb què plantegem les aplicacions o els efectes que aquestes tecnologies poden tenir sobre l’entorn que es trobaran les generacions futures, entre altres. La manera com decidim resoldre aquestes balances pot tenir efectes sobre la regulació futura de les aplicacions de les biotecnologies. La demostració de la necessitat d’aquesta reflexió ens la donen els conflictes que es poden presentar quan algun d’aquests productes arriba al mercat, i el cas de les plantes modificades genèticament és un dels exemples més destacats.
Per les raons esmentades anteriorment, la Unió Europea ha posat en marxa sistemes de reflexió en diferents àmbits: científic, industrial i, fins i tot, en l’àmbit de la reflexió bioètica. Una d’aquestes instàncies de reflexió és el Grup Europeu d’Ètica de les Ciències i les Noves Tecnologies, que depèn de la Comissió Europea (http://ec.europa.eu/bepa/european-group-ethics/index_en.htm). Es tracta d’un comitè que es va crear l’any 1991 i que, des d’aleshores, ha formulat opinions sobre un gran nombre de qüestions relacionades amb les biotecnologies, però també, sobretot darrerament, amb l’ús de les tecnologies de la comunicació i altres tecnologies. La dificultat de fer una reflexió europea en l’entorn de diversitat descrit abans es tracta de resoldre en grups com aquest, que es basen en l’existència d’un conjunt de valors comuns que proclamen els Tractats de la Unió. Per a molts de nosaltres, la construcció europea només té sentit si es basa en aquests valors comuns que haurien d’estar integrats en el conjunt de les decisions que prenen les institucions.
|
