Efectivament, l’Anuari que publica l’Associació Catalana de Sociologia ja té set anys. Des del 2007, cada any es fa una reflexió sobre les principals problemàtiques que emergeixen en la societat catalana. És un esforç considerable, amb el qual s’està passant de la fotografia anual a la pel·lícula. L’any 1983, l’Associació ja va fer una primera temptativa d’anàlisi global publicada en un voluminós estudi titulat Visió de Catalunya. Ho va repetir en un llibre, Societat catalana, de l’any 1997. Potser ara, que ha passat tanta aigua per sota els ponts, caldria tornar a refer un balanç de la societat catalana. En qualsevol cas, la primera conseqüència d’aquest pas és que si bé la fotografia pot reflectir els clarobscurs dels esdeveniments més quotidians i actuals, la pel·lícula obliga a interessar-se per les causalitats de fons. Obliga a tenir arguments i a construir interpretacions raonades que ajudin a clarificar els debats actuals. La segona conseqüència és que és probable que es produeixi una acumulació de coneixements no solament perquè diversos autors poden tractar una mateixa matèria, sinó també perquè progressivament no hi hauria d’haver racó de la realitat que no fos analitzat. Així, doncs, es pot sospitar que l’acumulació successiva impliqui un potencial aprofundiment vertical i una allargament horitzontal de la visió de la realitat social del nostre país. La tercera conseqüència és que no és el mateix l’estudi de cicles curts que el de períodes llargs. Set anys no és un cicle gaire llarg, però comença a plantejar un necessari i incipient diàleg amb la història. Pierre Vilar, un dels millors historiadors del nostre país, convidava sovint a establir aquest diàleg. Tanmateix, ni les preguntes ni els enfocaments, ni molt sovint les metodologies, no són exactament els mateixos que els de la sociologia. Construir interpretacions, fer balanç de coneixements acumulats i intentar establir ponts amb els cultivadors d’altres ciències socials són alguns dels reptes que els sociòlegs han d’afrontar en aquest estimulant itinerari de l’elaboració d’un anuari. Els altres reptes provenen de la relació amb la societat que volen examinar. En quina posició es volen situar? A fora, a mig camí, a dins? Potser des d’instàncies llunyanes, on s’exerciria la pretesa neutralitat científica, o bé en una distància intermèdia d’observador, o implicant-se en els moviments que emergeixen. Aquesta darrera és la perspectiva que adopta la sociologia crítica en què se situen els autors de l’Anuari de l’any 2013. Que hagin aconseguit aportar una altra mirada i que a través d’ella es destaquin determinats aspectes que no formen part del discurs dominant només ho poden valorar els lectors. Ells tenen la paraula. Notícia sobre la presentació de Societat Catalana 2013

Tweet

---