Els dies 7 i 8 de novembre es va celebrar a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans el congrés Barcelona Mathematical Days 2014, organitzat per la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM), filial de l’Institut. Aquest congrés vol ser el primer d’una sèrie de congressos biennals dedicats a temes de recerca d’àmbit internacional, en els quals treballin activament grups catalans. Joan de Solà-Morales, president de la SCM, ha considerat aquesta primera edició «un gran èxit científic i de participació, ja que hi ha hagut més de cent setanta inscrits».

El congrés ha consistit en quatre conferències plenàries impartides per especialistes internacionals i sis sessions temàtiques, també d’àmbit internacional, coorganitzades per investigadors locals. Els conferenciants plenaris, els temes de les sessions temàtiques i els organitzadors corresponents van ser triats pel Comitè Científic de la Societat Catalana de Matemàtiques.

Tweet

---

La Societat Catalana de Sociolingüística (SOCS), filial de l’Institut d’Estudis Catalans, va cloure la celebració del 40è aniversari el 20 de novembre passat amb la taula rodona De la sociolingüística del conflicte a la sociolingüística del multilingüisme: visions passades, presents i futures del contacte de llengües. Hi van intervenir, com a ponents, Isidor Marí, membre de la Secció Filològica de l’IEC, i Xavier Vila, de la Universitat de Barcelona, i Elvira Riera, de la Universitat Pompeu Fabra, va moderar el debat posterior. La taula rodona va formar part del programa del II Simposi Internacional sobre Nous Parlants en l’Europa Multilingüe, que es va celebrar del 20 al 21 de novembre a l’IEC.

La Societat Catalana de Sociolingüística ha celebrat enguany el 40è aniversari del que es considera l’acte fundacional, que fou la presentació del Grup Català de Sociolingüística al VIII Congrés Mundial de Sociologia de Toronto, l’agost del 1974. Aquest grup constituí l’avantguarda de la introducció de la sociolingüística als països de parla catalana, en un moment de canvi polític i en el context de les mobilitzacions de l’Assemblea de Catalunya i del Congrés de Cultura Catalana (1975-1977). El 2004 es convertí en l’Associació de Sociolingüistes de Llengua Catalana (ASOLC), que més tard canvià el nom a Societat Catalana de Sociolingüística, quan es va integrar a l’IEC.

Tweet

---

Isidre Molas, Borja de Riquer, Jordi Casassas, Lluís Duran, Fermí Rubiralta, Agustí Colomines, Mercè Morales, Josep M. Solé i Sabaté, Carles Boix i Montserrat Guibernau són alguns dels especialistes que els dies 30 i 31 d’octubre van participar en el simposi Federalisme. Autonomisme. Independentisme: el pensament catalanista des dels orígens fins al segle XXI, que es va celebrar a l'IEC i que va analitzar les diferents formes de poder polític que el pensament catalanista ha plantejat al llarg de la història. El simposi es va inaugurar el dijous 30 d’octubre, amb les intervencions de Joandomènec Ros, president de l’IEC, i Jaume Sobrequés, director del Centre d’Història Contemporània de Catalunya i president de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, filial de l’IEC, entitats organitzadores del simposi.

Amb prop d’una quinzena de conferències, el simposi va sintetitzar totes les propostes de recuperació de la personalitat coŀlectiva de Catalunya i la reacció que han provocat: el federalisme com a opció de l’esquerra catalana de final del segle XIX fins entrat el XX; l’aposta de les diferents forces polítiques majoritàries de Catalunya en diversos períodes per a aconseguir un règim autonòmic dins un estat espanyol democràtic, i l’anàlisi de l’independentisme des dels orígens fins als plantejaments sobiranistes actuals. Així mateix, es va analitzar el concepte de Països Catalans amb aportacions de cada territori: les Illes Balears, amb Sebastià Serra; el País Valencià, amb Vicent Flor i la Catalunya del Nord, amb Alà Baylac-Ferrer. L’objectiu del simposi va ser també apropar-se a les aportacions que va rebre el catalanisme polític durant el règim franquista, tant a l’exili com a l’interior del país, en clandestinitat. Finalment, es va fer una aproximació als esdeveniments històrics més influents, que ajudi a entendre l’evolució dels corrents de pensament presents a la Catalunya d’avui.

Tweet

---

La lectura dramatitzada de la peça teatral Obra de Cajal, a càrrec de l’actor Víctor Pi, i la conferència «Tribut al mestre», de Mercè Durfort, membre de la Secció de Ciències Biològiques de l’IEC, van centrar la sessió inaugural del curs 2014-2015 de la Societat Catalana de Biologia (SCB), filial de l’Institut d’Estudis Catalans, que es va celebrar  a la Sala Prat de la Riba de l’Institut, el 5 de novembre. Amb aquest acte es va commemorar el vuitantè aniversari de la mort de Santiago Ramón y Cajal, el científic més internacional del país, soci honorari de la SCB i únic Premi Nobel en Ciències que va desenvolupar la carrera a l’Estat espanyol; una carrera gestada, en bona part, a Barcelona. A més a més, durant la sessió inaugural es va nomenar la doctora Mercè Durfort sòcia d’honor de la SCB, en reconeixement del seu compromís amb la ciència, l’educació i el país. L’organització d’aquesta sessió inaugural es va fer conjuntament amb la Fundació Ciència en Societat.

Obra de Cajal és un monòleg que recrea una hipotètica visita de Santiago Ramón y Cajal a Barcelona, convidat a impartir-hi una conferència. Es tracta d’un text ple de records, que permetrà que els espectadors coneguin aspectes clau de la vida i l’obra de Ramón y Cajal, i descobreixin, a partir de les seves paraules i el seu sentit de l’humor, la persona humana que s’amagava rere la figura del científic cèlebre. La dramatúrgia de l’obra ha estat a càrrec d’Albert Tola, a partir d’una idea original de Cristina Junyent, i ha tingut l’assessorament d’Elvira Rocha i la direcció de Cecilia Ligorio. La representació teatral va anar seguida de la conferència de Mercè Durfort, segurament la persona que més ha contribuït a la difusió de la vida i l’obra de Cajal entre la comunitat universitària i acadèmica. Durfort va revelar aspectes poc coneguts de la tasca del científic com, per exemple, que va afavorir que alguns científics catalans vinculats a la SCB poguessin viatjar a l’estranger. La sòcia d’honor Mercè Durfort (La Suze, França, 1943) és la primera dona que rep la distinció de sòcia d’honor de la Societat Catalana de Biologia, i s’afegeix a una llista en la qual hi ha els científics següents: Miguel Beato, Joan Massagué, Federico Mayor Zaragoza, Joan Modolell, Jean Roche i Marc Van Montagu. És doctora en ciències biològiques per la Universitat de Barcelona i, des del 1985, és catedràtica de biologia ceŀlular de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, on ha desenvolupat diversos càrrecs de gestió. És membre de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1993) i membre corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (2000). L’any 2007 fou nomenada membre corresponent de la Real Academia de Doctores de España. La seva activitat de recerca s’ha centrat en la gametogènesi de moŀluscs i crustacis, i en la histopatologia i els processos bioacumulatius dels bivalves marins d’interès en aqüicultura. Pertany a diverses societats científiques, nacionals i internacionals. És autora de publicacions tècniques i de vídeos metodològics pensats per a donar suport a la docència que imparteix, així com de diverses traduccions de textos científics. Ha rebut la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic (2001) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2004).

Tweet

---

Ramon Jardí (1881-1972), meteoròleg, astrònom, sismòleg i membre de l’IEC entre els anys 1926 i 1931, va centrar la conferència que Josep Batlló, professor de la Universitat de Lisboa, va pronunciar el 27 de novembre a la Sala Prat de la Riba de l’IEC. La conferència, titulada «Ramon Jardí: meteorologia i instrumentació», va estar organitzada per l’Institut d’Estudis Catalans i l’Associació Catalana de Meteorologia.

Doctorat en ciències físiques, Ramon Jardí i Borràs era catedràtic d’òptica de la Universitat de Barcelona. Les principals aportacions que va fer a la meteorologia són les següents: la modificació de l’anemògraf d’intensitats Bourdon, que no donava els resultats pretesos; el disseny d’un pluviògraf d’intensitats, usat en la major part d’observatoris del món, i la restauració i la posada en marxa del rellotge Billeter. Arran de la creació del Servei Meteorològic de Catalunya, Ramon Jardí va esdevenir ajudant del director del Servei, Eduard Fontserè; també va dirigir l’Observatori Fabra. Jardí va col·laborar amb Esteve Terrades i Eduard Fontserè, directors del Servei Meteorològic de Catalunya, i va intervenir decisivament en el muntatge i l’ajustament de gran part dels aparells de l’Observatori Fabra, del Turó de l’Home i dels de Sant Jeroni de Montserrat, entre d’altres.

Tweet

---