Font: UCE    La Universitat Catalana d’Estiu (UCE) va retre homenatge el 21 d’agost a Germà Colón, membre de la Secció Filològica de l’Institut, per la tasca desenvolupada en l’estudi de la llengua catalana. En l’homenatge a Colón (Castelló de la Plana, 1928), un dels lingüistes més importants de la filologia romànica i la lexicografia catalana, hi van participar Salvador Alegret, president de l’UCE i membre de l’IEC, i Vicent Pitarch, membre de la Secció Filològica. En l’edició d’enguany, l’UCE també va retre homenatge a Pompeu Fabra en el norantè aniversari de la seva destitució de la càtedra de llengua catalana a l’Escola del Treball, els vuitanta anys del seu empresonament al vaixell Uruguai i els setanta-cinc de l’exili.

Font: UCE    La XLVI Universitat Catalana d’Estiu va acollir, del 16 al 23 d’agost a Prada, més d’un centenar d’activitats diferents, entre cursos, jornades i commemoracions. Amb el lema 1714-1914-2014, la història va tenir una presència destacada en l’oferta acadèmica d’aquesta edició de l’UCE, una universitat que Salvador Alegret defineix com «una universitat amb visió de Països Catalans, popular, sense barreres entre les humanitats i les ciències, on el coneixement públic es promou amb llibertat de càtedra total». L’UCE es va inaugurar el 17 d’agost amb la presència del conseller de Cultura, Ferran Mascarell; el president de l’IEC i de la Fundació UCE, Joandomènec Ros; el president de l’UCE, Salvador Alegret; l’alcalde de Prada, Joan Castex, i el vicepresident del Consell General dels Pirineus Orientals, Marcel Mateu. L’Institut d’Estudis Catalans, que enguany ha col·laborat més estretament amb l’UCE, va oferir la X Jornada de l’Institut d’Estudis Catalans a l’UCE de Prada, titulada L’ensenyament de les llengües en països romànics. Plurilingüisme personal. Multilingüisme social, que va organitzar la Societat Catalana de Pedagogia, filial de l’IEC. Entre altres activitats, dins de l’UCE es va fer el curs «Nutrició, ciència i cuina», coordinat per Abel Mariné, membre de l’IEC i president de l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació, filial de l’IEC, i la XXIX Jornada d’Agricultura a Prada, organitzada per la Institució Catalana d’Estudis Agraris, també filial de l’IEC, amb el títol L’agricultura sota contracte: integració i cadenes de valor. Recull de premsa

Tweet

---

El 27 de setembre l’Institut d’Estudis Catalans va participar en la darrera edició de la Festa del Joglar de Ceret per presentar la tenora i la barítona, instruments que són el resultat de dos projectes de recerca de l’IEC. En la Festa, organitzada pel Museu d’Instruments Musicals de Ceret, van intervenir Romà Escalas, musicòleg i secretari general de l’IEC, amb la conferència «Introducció a l’evolució històrica dels instruments de canya en la música catalana», i Joaquim Agulló, enginyer i vicepresident de l’IEC, que va parlar sobre la creació de la barítona i el nou disseny de tenora. Tots dos instruments es van poder escoltar en el marc de la festa.

En la seva intervenció, Joaquim Agulló va explicar els dos programes de recerca de l’IEC per al redisseny de la tenora i per a la creació de la seva nova companya, la barítona, i va descriure com és —o com havia de ser— el so d’aquests instruments, com funcionen i el que ha calgut fer des de l’enginyeria i el disseny artesà per a construir-los i perfeccionar-los. Text de la conferència de Joaquim Agulló

Tweet

---

Els membres del Ple de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’IEC es van reunir, el 26 de setembre, al castell de Vilagelans, a Gurb, després d’haver visitat el Museu Episcopal de Vic. Coincidint amb aquesta reunió, Alícia Casals, enginyera i membre de la Secció, va oferir la conferència «La indústria a Catalunya: passat, present i futur» al Temple Romà del Patronat d’Estudis Osonencs de Vic. Casals és catedràtica d’arquitectura i tecnologia de computadors de la Universitat Politècnica de Catalunya i, actualment, és la cap del grup de robòtica de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya.

En la seva conferència, Alícia Casals va repassar el passat industrial del país des de finals de segle XVIII i va analitzar com ha anat evolucionant aquesta indústria i com s’ha adaptat als continus canvis tecnològics. Per Casals, malgrat el context poc favorable i la manca de recursos necessaris, la tradició industrial, el coneixement, les infraestructures i l’esperit emprenedor han permès que Catalunya tingui una gran concentració industrial, la qual cosa fa preveure un futur esperançador en un possible estat independent. Recull de premsa

Tweet

---