Antoni M. Correig, nascut a Reus el 1947, va morir a Barcelona el 23 de març. Va fundar el Laboratori d’Estudis Geofísics Eduard Fontserè (LEGEF) de l’Institut d’Estudis Catalans l’any 1982, i el va dirigir fins al 2009. Els objectius del LEGEF són portar a terme i promoure estudis dins del camp de la geofísica. Correig era doctor en física per la Universitat de Barcelona (UB) i MS(R), major en geofísica, per la Universitat de Saint Louis (Estats Units). Era catedràtic de Física de la Terra a la UB. Va impulsar la creació del Servei de Sismologia de Catalunya i va instal·lar les xarxes digitals del Baix Ebre i la Cerdanya, que posteriorment es van ampliar a banda ampla. Va treballar en la determinació de paràmetres focals dels terratrèmols i en la dispersió d’ones internes, i últimament treballava en les característiques del soroll sísmic i en les bases físiques de la sismogènesi.

Tweet

---

Prop de vint mil estudiants de secundària i batxillerat catalans van participar en la XVIII Prova Cangur de Matemàtiques, que es va celebrar el 21 de març en més d’un centenar de seus de Catalunya, entre les quals hi havia l’Institut d’Estudis Catalans. La prova la convoca la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM), filial de l’IEC, que també organitza la prova a Andorra ―amb vint-i-quatre alumnes inscrits― i a la Catalunya del Nord, que per primera vegada hi ha participat amb sis alumnes inscrits d’un centre de Ceret. A les Illes Balears ―on es van inscriure 3.434 alumnes― i al País Valencià ―amb 4.245 inscrits― les proves se celebren també sota els auspicis de la SCM, tot i que l’organització és a càrrec de la Societat Balear de Matemàtiques Xeix i la Societat Al-Khwarizmi, respectivament. La finalitat de la Prova, que se celebra el mateix dia en diverses ciutats d’arreu del món, és estimular i motivar l’aprenentatge de les matemàtiques per mitjà de problemes.

La Prova Cangur consisteix a resoldre trenta reptes matemàtics, de dificultat creixent i de resposta tancada, amb cinc opcions per a cada problema. La prova s’ha de resoldre en una hora i quart. Els enunciats els prepara l’associació Kangourou Sans Frontières en una reunió internacional que enguany s’ha celebrat a Xipre. Catalunya hi participa com a nació i, actualment, ocupa, per elecció, un dels càrrecs de l’equip directiu de l’associació. Des de la primera edició de la Prova Cangur de Matemàtiques, el 1996, l’organització ha estat a càrrec de la Societat Catalana de Matemàtiques, filial de l’IEC, amb la col·laboració del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i de les universitats catalanes i altres entitats cíviques. La Prova Cangur 2013 rep subvencions de la Fundació Catalunya - La Pedrera i de la Fundació Privada Cellex.   Recull de premsa

Tweet

---

Roger San Andrés, de l’Institut Mediterrània del Masnou; Gerard Jiménez, de l’Institut Manuel Blancafort de la Garriga; David Cirauqui, del Col·legi Sant Josep de Sant Sadurní d’Anoia, i Àlex Cahuana, de l’Escola Pia de Sabadell, són els estudiants de segon de batxillerat guardonats amb els Premis per als Treballs de Recerca de Batxillerat de Física 2012. Els Premis, que atorga des de fa onze anys la Societat Catalana de Física, filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), es van lliurar el 8 de març, a la Sala Prat de la Riba de l’IEC. Durant l’acte també es van lliurar els premis als vint-i-un alumnes de secundària seleccionats en la fase catalana de l’Olimpíada Internacional de Física i que participaran en les proves de la fase espanyola, que se celebrarà a Lleida entre els dies 12 i 15 d’abril.

Els treballs de recerca sobre física guardonats són: «Radioactivitat per Rn a les fonts de la Serralada Litoral», de Roger San Andrés, del Masnou i estudiant de l’Institut Mediterrània de la mateixa ciutat; «Interacciona amb la llum. Pinces òptiques amb materials reciclats», de Gerard Jiménez, de la Garriga i estudiant de l’Institut Manuel Blancafort de la Garriga; «Accelerem l’Univers?», de David Cirauqui, de Segur de Calafell i estudiant del Col•legi Sant Josep de Sant Sadurní d’Anoia, i, finalment, «Instrumentació antiga de l’Escola Pia de Sabadell», d’Àlex Cahuana, de Sant Quirze del Vallès i estudiant de l’Escola Pia de Sabadell.

Tweet

---

Dacha Atienza, cap de Col·leccions, Recerca i Documentació del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, va presentar la jornada «Dues cultures, tres cultures o una sola cultura?», amb què es va commemorar el Dia Internacional de les Dones a l’Institut d’Estudis Catalans (IEC). La jornada, que es va celebrar el 6 de març, va incloure dues conferències: «De la biopoiesi a la metagenòmica: per a què serveix allò que investigo?», a càrrec de Mercè Berlanga, de la Facultat de Farmàcia de la Universitat de Barcelona, i «Logos i la reflexió sobre el llenguatge: per què als filòsofs ens paguen per pensar?», a càrrec de Genoveva Martí, professora de l’ICREA a la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona.

L’acte va versar sobre el diàleg entre les ciències i les humanitats. El punt de partida és una conferència de C. P. Snow de l’any 1959, en la qual assenyalava que la manca de comunicació entre les ciències i les humanitats i la falta d’interdisciplinarietat és un dels principals esculls per a resoldre els problemes del món. Snow va batejar aquest estereotip cultural amb el nom de dues cultures. L’any 1995, l’editor John Brockman va encunyar el terme tercera cultura. En el llibre The Third Culture, Bruckman afirma que cal una tercera cultura que aglutini, i superi, les dues cultures de què parla Snow. Arran d’aquest llibre, es va endegar un debat entre científics i humanistes, en el qual només va participar una dona: Lynn Margulis. El vídeo d'aquest acte es pot veure a la videoteca de l'IEC.

Tweet

---