L’Antidotum contra venenum effusum per fratrem Martinum de Atheca, praedicatorem (en endavant, simplement Antidotum) d’Arnau de Vilanova és una obra molt especial, interessant per múltiples raons, però que, això no obstant, es conserva encara inèdita en dos manuscrits: el Vat. lat. 3824, de la Biblioteca Apostolica Vaticana, i el Canon. Misc. 370, de la Bodleian Library d’Oxford. Es tracta de la darrera obra de caràcter doctrinal de la polèmica escatològica que Arnau de Vilanova va sostenir amb els professors de París i els teòlegs dominicans entre els anys 1300 i 1305 i per aquesta raó, d’una banda, ofereix molta informació sobre diversos aspectes de la controvèrsia (notícies històriques, personatges, etc.) i, de l’altra, és la versió més desenvolupada, detallada i prolixa dels arguments arnaldians. A més, des del punt de vista formal, l’Antidotum és una obra molt original, única en el seu gènere, perquè es presenta com un «antídot» teològic i ens aproxima a la quinta essència de l’arnaldisme: la utilització de conceptes típicament mèdics en un àmbit teològic.

 

 

---