Entre els anys 1519 i 1523, l’anomenada Guerra de les Germanies afectà, amb més o menys intensitat, totes les terres de la Corona d’Aragó. El canvi favorable de conjuntura de 1492 no havia estat suficient per a remuntar la crisi econòmica que dominava des de la meitat del segle XIV i havia arribat al punt més alt al llarg del segle XV, per la guerra a Catalunya i al regne de Mallorca, i pels préstecs excessius que el rei havia imposat a la ciutat de València. Una inflexió en el restabliment econòmic havia desencadenat una reacció virulenta de les capes socials desafavorides —menestrals i pagesos—, que intentaren resoldre la crisi segons els seus propis criteris. Revolta o revolució? Revolta primer, però que, en endurir-se, acabaria a València i a Mallorca en una revolució, en el sentit que fou una temptativa de les classes populars per a emparar-se totalment del govern municipal —l’únic que els era accessible— en detriment de les classes privilegiades, que fins aleshores havien monopolitzat el poder, i, per tant, una temptativa de capgirar l’estructura social medieval.

 

 

---