|
Aquesta obra és el fruit de la jornada Norma i diversitat lingüística: la gestió normativa en contextos pluricèntrics. Francofonia i catalanofonia, que, organitzada pel Centre d’études catalanes de la Faculté des Lettres de la Sorbonne Université i la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, va tenir lloc a París el 9 de desembre de 2019.
La gestió normativa contemporània constitueix un dels focus d’atenció preferent de l’anomenada planificació del corpus, un dels dos centres d’actuació que ens proposa Heinz Kloss a l’hora de segmentar la planificació lingüística.
La lingüística tradicional, espai en què la prescripció ha trobat un encaix especialment còmode, ha deixat pas a nous paradigmes que aborden la relació norma-variació des de plantejaments descriptius (estructuralisme i generativisme) i d’adequació comunicativa (sociopragmàtica). Sens dubte, la nova dimensió que ha pres la consideració de l’estructura de la variació ha tingut molt a veure amb les noves orientacions que emanen de les acadèmies. Aquestes institucions avui dia es debaten entre el seguiment d’una tradició de rigidesa prescriptiva i la nova mirada del fet lingüístic que es desprèn dels nous plantejaments teoricometodològics.
Un dels fenòmens derivats de la mundialització homogeneïtzadora ha estat l’emergència d’actituds, individuals i col·lectives, que reivindiquen el manteniment de les identitats amenaçades. Les actituds esmentades, en l’àmbit de l’establiment de la varietat referencial (estàndard), han propiciat una demanda creixent de models demarcatius, sovint, des d’entitats politicoadministratives amb voluntat de mostrar la seva especificitat en el marc de la comunitat lingüística. Les contribucions incloses en aquesta obra contrasten les dinàmiques normatives de dues llengües amb perfils sociolingüístics diferents: el francès, una llengua plenament incardinada en la dinàmica comunicativa actual, amb una comunitat lingüística discontínua de gran envergadura, i el català, una llengua amb dinàmiques comunicatives deficitàries (amb una gradació territorial de subordinació lingüística), amb una comunitat lingüística més compactada i de dimensions menors, tot i que amb processos d’individuació encara vigents.
|
