De sempre i arreu, aquells qui han ostentat el poder han intentat utilitzar la cultura en general, i la cultura popular en particular, per a posar-la al servei de la seva ideologia, tot procurant influir d’aquesta manera en el pensament del poble i, en bona part, adoctrinar-lo. La Patum de Berga, una de les principals manifestacions festives catalanes, reconeguda per la UNESCO com a Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat, és un bon exemple de la utilització política d’una festa popular al llarg de la història. Des del seu mateix moment fundacional, gestat a partir d’un cert enfrontament entre el poder civil i el religiós, i fins a la dictadura franquista, la pràctica totalitat de règims han procurat que la festa estigués, en major o menor mesura, al seu servei. I això s’ha vist plasmat en grans muntatges i en petits detalls insignificants. Catòlics i ateus, monàrquics i republicans, catalanistes i espanyolistes, carlins i liberals… Tots, absolutament tots els règims, han utilitzat la festa en un sentit o un altre. El més excepcional de tot plegat, però, és que pràcticament cap opció política ha prohibit la celebració malgrat que aquesta hagués estat utilitzada pels enemics com a símbol identitari.

 

 

---