|
L’Arxiu de textos catalans antics és una publicació anual de l’Institut d’Estudis Catalans i la Facultat de Teologia de Catalunya destinada a l’edició, l’estudi i la informació de textos catalans anteriors al segle XIX, escrits en qualsevol llengua (en català, en llatí, en hebreu, etc.) i de qualsevol tipus (literaris, filosòfics, teològics, jurídics, mèdics, etc.). Cada volum, d’una mitjana de mil pàgines, conté «articles», «notes i documents» i una «secció bibliogràfica».
En el volum que ara s’ha publicat, el número 31, hi ha quatre articles: «Catàleg dels manuscrits de la Biblioteca Diocesana del Seminari de Girona» i «Quinze documents del segle X, setze del segle XI i tres del segle XII desconeguts, regestats al pergamí 446 de l’Arxiu Capitular de Girona, relatius a Viladasens», de Jaume de Puig; «Els manuscrits lul·lians medievals de la Biblioteca Ambrosiana de Milà», de Josep Perarnau, i «Un altre testimoni purissimer català (de l’Escola lul·lista?) del segle XV», de Joan Requesens.
A més, s’hi inclouen les «Notes sobre l’Institut d’Estudis Catalans, Ramon Llull i el Lul·lisme (1907-2015)», de Jaume de Puig; el document «Els àngels tenen corns? Notes filològiques sobre l’edició de la Confessió de Barcelona», d’Alexander Fidora, i les «Actes de la visita Sede vacante del canonge Rafael Gomis als oficialats de Tremp, Balaguer, Agramunt, Guissona, Sanaüja, Ponts i Oliana redactades per mossèn Josep Calassanç», de Joan Florensa i Aniol Noguera.
|