|
En un moment en què els epistolaris es valoren d’una manera particular i se n’editen amb profusió, la publicació de Cartes de guerra i d’exili (1934-1960) resulta molt destacable, atès que es tracta del primer volum de la correspondència d’una de les autores més valorades de la literatura catalana, Mercè Rodoreda. Per mitjà de 226 cartes podem seguir de prop no solament la seva vida de novel·lista, sinó també la dels seus corresponsals, com ara Carles Riba, Agustí Bartra, Josep Carner, Joan Puig i Ferreter o Josep Tarradellas. En l’apèndix, a més, trobem dues missives a Lluís Companys, el llavors president de la Generalitat de Catalunya.
En el primer apartat, presidit per la Segona Guerra Mundial, s’emmiralla un temps de fonda soledat en què la correspondència resulta un article de primera necessitat que propicia confessions. Són uns anys difícils, d’angoixa i de precarietat per a Rodoreda, que representen una dura i profunda experiència de la vida que la marcarà per sempre, com a dona i també com a escriptora. Tal com les cartes demostren, tota la seva producció n’és deutora, des de Vint-i-dos contes (1958) fins a Quanta, quanta guerra... (1980), amb un relleu especial de La plaça del Diamant (1962), la gran novel·la de l’exili. I és que, un cop acabada la guerra, a París, primer, i a Ginebra, després, Rodoreda pot seguir els corrents literaris i artístics del moment. A partir de llavors, sobretot, Rodoreda pot iniciar la seva carrera literària definitiva, l’obra de plena maduresa. L’exili, en un cert sentit, s’acaba i, aleshores, es pot bolcar, finalment, en l’escriptura, la seva vocació més profunda. Els resultats seran espectaculars i la convertiran en la novel·lista més traduïda de la literatura catalana.
En definitiva, les cartes resulten una font d’informació privilegiada, la qual cosa palesa el gran interès que tenen, sense oblidar l’estil ben original de Rodoreda, la marca dels grans escriptors, un atractiu més de la lectura de Cartes de guerra i d’exili.
Les Obres completes inclouen els tres volums de l’obra narrativa i l’obra plàstica. Actualment s’està treballant en el segon volum de les Cartes, que correspon als anys 1961-1983. El teatre i la poesia completaran el projecte. |
