La Guerra de Successió i els seus efectes s’analitzen en un ventall plural d’aspectes: polítics, jurídics, econòmics, socials, militars i policials. L’estudi del procés de la guerra i de les conseqüències que va tenir no es limita a l’àmbit estricte del Principat, ans inclou València, les illes Balears, Sardenya i els comtats del nord de Catalunya. Com a guerra internacional, un dels resultats més remarcables fou l’eliminació de la presència de la monarquia hispànica al Mediterrani, herència de l’antiga Corona catalanoaragonesa, i l’aparició a l’entorn d’altres potències hegemòniques, amb l’efecte d’excloure la monarquia peninsular de les bases tradicionals de la seva política europea. La recuperació posterior, lenta i tanmateix inexorable, de Catalunya representa un esforç i un èxit —relatiu— que res no hauria fet pronosticar l’endemà de l’11 de setembre de 1714. Malgrat la desfeta, el tremp de la consciència col·lectiva va subsistir i, abolides les llibertats, la persistència de la llengua en fou el senyal —ja únic— inequívoc. A tres-cents anys de distància, els estudis aplegats en aquest volum ofereixen perspectives sobre els fets passats que van més enllà de consideracions locals o anecdòtiques, a desgrat de la força punyent que acompanya sempre el record d’una tragèdia col·lectiva. Aquell procés de desfeta i recuperació ha fecundat el pensament polític i moral de Catalunya fins avui, i ha adquirit als nostres dies més actualitat que mai. Perquè si avui hi ha una cosa definitivament clara, tant en termes historiogràfics com polítics, és que la història moderna de Catalunya comença l’endemà de l’11 de setembre de 1714.

 

 

---