|
L’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació, les noves metodologies d’ensenyament-aprenentatge, el treball cooperatiu i en equips o la innovació educativa, entre d’altres, són cada vegada més habituals en l’agenda diària dels que es dediquen a la història de l’educació. Amb la finalitat de col·laborar a cobrir el buit existent en les publicacions específiques sobre innovació docent, la Societat d’Història de l’Educació dels Països de Llengua Catalana, filial de l’IEC, li dedica el nou número de la seva revista semestral. Es titula «Innovació docent, didàctica i ensenyament de la història de l’educació».
«L’objectiu dels articles que ací es presenten no és oferir receptes, consells ni orientacions docents, sinó més aviat mostrar una sèrie de reflexions, exemples i propostes pràctiques d’experiències docents que ens ajuden a somiar que una altra docència més significativa, motivadora, activa, participativa i propera a l’alumnat és possible», afirma Andrés Payà Rico en la presentació del monogràfic. Així, per exemple, hi ha un article sobre els nous paradigmes en l’ensenyament de la història o un altre sobre història de l’educació 2.0 i història de l’e-educació.
Fora del monogràfic, s’inclouen tres articles més: el primer, sobre les colònies musicals; el segon, sobre l’Escola de Cecs, Sordmuts i Anormals de l’Ajuntament de Barcelona i, el tercer, sobre la història de la universitat a Espanya durant el franquisme. |
