|
Josep Massot i Muntaner, monjo de Montserrat, membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC i fundador de la Societat Catalana de Llengua i Literatura (SCLL), filial de l’IEC, és homenatjat per aquesta filial en l’últim número d’una de les seves revistes, Treballs de la Societat Catalana de Llengua i Literatura. El llibre aplega nou entrevistes fetes en diversos mitjans de comunicació entre els anys 1999 i 2012 perquè, tal com explica en un dels pròlegs August Bover, president de la SCLL entre 1995 i 2012, «ens va semblar que estaria bé d’aplegar en un volum les poques entrevistes que ha concedit al llarg dels anys, és a dir, fer-lo parlar a ell de la seva vida, la seva obra i els seus projectes».
Al pròleg, Bover explica com, acabada la dictadura i arran de la recuperació de les institucions catalanes i el reconeixement oficial de l’IEC, es va encomanar a Josep Massot la revitalització de la Secció de Llengua i Literatura d’una altra filial, la Societat Catalana d’Estudis Històrics. Gràcies a l’empenta i la vitalitat d’una comissió gestora formada per Lola Badia, M. Teresa Cabré, Josep Massot, Josep Moran i Enric Sullà, l’any 1986 els responsables de l’Institut van acordar convertir-la en una societat independent: la Societat Catalana de Llengua i Literatura, adscrita a la Secció Filològica.
El pròleg de Bover ―que, juntament amb Manuel Llanas, actual president de la SCLL, és curador de l’obra― és un dels quatre que s’hi inclouen. Els altres tres són de Llanas; de Joandomènec Ros, actual president de l’IEC, i de Salvador Giner, l’anterior president. Per a Llanas, a la «infatigable activitat investigadora, acadèmica, editorial i cívica» de Massot, «l’home que treballa més d’aquest país», s’hi «suma una voluntat constant de servei i una proverbial generositat humana i intel·lectual sense falla». De Massot, Giner diu que «té una visió tan tossuda de la cultura, a la qual ha dedicat la seva vida, com és amable el seu capteniment per a fer-la florir». Segons Ros, «la bona disposició del pare Massot per a promoure els estudis de recerca històrica i literària, per a ajudar els altres en aquestes tasques, per a divulgar l’alta cultura mitjançant articles, llibres i revistes, per a posar pau en els conflictes acadèmics, així com el seu caràcter bonhomiós, alhora ferm quan cal, el converteixen en una figura fonamental de la nostra cultura». |
