Introducció, traducció i notes: Ferran Robles i Sabater Secció Filològica de l’IEC i Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, 2013 Pere Barnils i Giol (Centelles, 1882- Barcelona, 1933) va ser un dels tres becats que la Diputació de Barcelona presidida per Prat de la Riba va enviar a Halle (Alemanya) l’hivern del 1908 per a formar-se sota la tutela de Bernhard Schädel en els models d’anàlisi i descripció dialectal capdavanters de la romanística europea del moment. Els primers anys de formació investigadora de Barnils representen una de les fites de la dialectologia catalana més primerenca i un dels esforços destacats per a equiparar l’estudi científic del català al que llavors tenien els idiomes hegemònics en les publicacions periòdiques sobre lingüística romànica. El dialecte d’Alacant és el títol de la tesi doctoral de Pere Barnils, publicada en alemany el 1913, que ara ha estat traduïda al català i contextualitzada per Ferran Robles i Sabater, i publicada per la Secció Filològica de l’IEC i l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert. El dialecte d’Alacant recull els resultats del periple de Barnils per terres valencianes l’estiu del 1911 a la recerca dels límits del domini lingüístic català i la zona de transició amb el castellà. L’obra és, essencialment, una representació general del sistema fonètic de la parla de comarques meridionals valencianes, amb anotacions sobre el lèxic i una completa relació de paradigmes verbals segons la conjugació alacantina. Sobre una base metodològica eminentment positivista, l’autor és capaç d’harmonitzar perspectives i materials molt diversos amb els quals resulta possible arribar a una millor descripció de fets lingüístics de distinta naturalesa. Hi són presents les influències de mètodes com la geografia lingüística i els estudis onomasiològics i etimològics. I la relació de fonts emprades és tan extensa i les innovacions que Barnils incorpora a la seua anàlisi són tan precises que, tal com apuntà Manuel Alvar, costaria de trobar a tot Europa algú que al començament del segle XX estigués més actualitzat quant a la recerca sobre les llengües i els dialectes romànics contemporanis. El dialecte d’Alacant, segons paraules de Ferran Robles, «segueix proporcionant-nos avui materials de primera mà per a entendre l’estat de la llengua en un moment concret de la història recent i la seua evolució en els gairebé cent anys que han passat de la seua publicació».

 

 

---