|
Institut d'Estudis Catalans i Publicacions de la Universitat de València
Els estudis científics apunten que les inclinacions a l’espiritualitat, la transcendència i la devoció religiosa poden estar associades a circuits i engranatges del cervell. El llibre de Tobeña aborda les bases biològiques de la creença religiosa i s’endinsa en la neurobiologia de la religiositat, de les conviccions antireligioses i de l’escepticisme davant un «assumpte tan delicat». Repassa, també, els avenços en les indagacions anatòmiques, moleculars i cognitives sobre la tendència a les creences transcendentals i a les propensions descregudes.
Per desgranar-ho, Tobeña se serveix de vuit capítols i un epíleg, en els quals analitza aspectes com la relació entre la religiositat i el gènere i l’edat o l’heretabilitat de la religiositat, a més d’aspectes vinculats específicament amb la neurologia o amb l’antropologia. «Bastir una biologia de la religiositat és», segons l’autor, «una empresa de gran volada que tot just ha iniciat un desafiant itinerari amb les imprecisions, els atabalaments i els dubtes característics dels afanys pioners». Tot i això, «és probable que ofereixi fruits substantius i molt més aprofitables, en qualsevol cas, que la reiteració de debats escolàstics i sovint amenaçadors en l’esquerda insalvable ―malgrat la total i perfecte compatibilitat en un mateix cervell― entre ciència i fe».
|
|